Roger Saladrigues. Vic
Els carrerons no fan ni més de tres passes d’ample. Fa olor de mullat i petits bassals s’han format a cada cantonada, mentre la gent es passeja sobre els carrers enllosats i empedrats que brillen per l’aigua que ha caigut. En el cel s’hi produeix una guerra entre uns grisos núvols i efímers rajos de sol, que lluiten per passar entre les clarianes i pujar la temperatura d’un matí de mans a la butxaca. Una lleugera brisa aixeca els cabells dels vigatans i com diria Bob Dylan “s’emporta les paraules”, carregades de noms d’artistes que flueixen per la zona més històrica de Vic: Cerveseria Dickens, Restaurant el Bohemi o el carrer Jacint Verdaguer.
La ciutat d’Osona és una terra d’embotits, de cultura i d’escriptors apassionats. La nominació com a capital de la cultura el passat 2016, les diferents entitats culturals i els escriptors que han aparegut al llarg de la ciutat -Jaume Collell, Joan Anglada o Pilarín Bayés- confirmen que la terra de les llonganisses és també una petita ciutat d’artistes, inspirats per un nucli antic medieval, amb arquitectura romànica i plena d’esglèsies.
En un món que tot s’ha digitalitzat, fins i tot els llibres més antics, on la gent ja no compra a llibreries sinó als gegants del comerç electrònic, com Amazon o la Casa del Libro, unes quantes llibreries del nucli antic de Vic s’alcen com una força rebel contra aquests. La Tralla, la Llibreria Foster i Wallace, La impremta i llibreria Anglada o Costa Llibreter en són alguns exemples. Aquesta última, sense un aparador empès per les teories del màrqueting comercial, aposta per la nostàlgia. Les parets de dins són grogues, no perquè un pintor hi hagi passat el pinzell, sinó perquè les pàgines dels llibres antics impregnen i cobreixen bona part de les parets del recinte. Els llibres estan desordenats i amuntonats de qualsevol manera, però fan goig de veure perquè trenca amb el modernisme de les altres. “Venem llibres antics per recuperar la història. Aquells més sabuts d’història són els que aniran més enllà”, explica el llibreter Josep Costa.
La història diu que la capital de la comarca ha estat molt vinculada amb la cultura i la lectura. Només cal veure la diada de Sant Jordi, on la plaça s’omple de paradetes i de gent encuriosida. Però això no és tot. La capital d’Osona ha viscut de molt a prop la història literària catalana gràcies a grans escriptors catalans com Jacint Verdaguer, Miquel Martí i Pol o Joaquim Salarich. També ha estat còmplice i partícip d’un dels moviments literaris catalans més importants de la història: la Renaixença. El corrent encara ara recull els seus fruits amb una població vinculada en la defensa de la parla i cultura catalana, amb banderes independentistes als balcons i alguna pintada demanant “llibertat presos polítics” o “el català no es toca”.
El llegat literari també perdura avui. Els ciutadans surten de les llibreries carregats de bosses i enfeinats per guardar els moneders a les butxaques o a les bosses de mà mentre travessen pel mig de la plaça i s’escolta algun “ja tinc el llibre per Nadal”. Però la millor resposta per a aquells que venen “totxos” i als que es van atrevir amb la ploma i la tinta, és la del jove que amb una barba negra, llarga i frondosa llegeix un exemplar de paper davant l’Institut del Teatre.
En mig del Temple Romà, la Catedral i el Castell dels Montcada del segle XI, s’hi erigeix la modernitat de les botigues de roba i petits restaurants. També ho fan els aparadors d’embotits i algun forn que tracen les olors dels estrets i carregats carrers on són habituals els driblatges perquè algú s’ha distret observant un producte o ha començat una conversa amb algun conegut. Encara que a ple segle XXI tot ha tendit a modernitzar-se, segueixen en peu antics comerços, com una humil sastreria, o racons literaris amagats. N’és un exemple el vell local de la Impremta Anglada del 1870. De portes tancades al públic, d’allà es van publicar els famosos Canigó i Pàtria de Verdaguer o les publicacions La Veu de Montserrat i el Diari de Vich.
Mentre les llibreries de la plaça, amb Ken Follet com a protagonista, les portes es van obrint i tancant constantment; la Costa Llibreter passa desapercebuda. Però de cop i volta, una senyora decideix recular uns anys endarrere. Amb empenta i convenciment es dirigeix a una prestatgeria i agafa un clàssic de pàgines grogues.
{{ comment.text }}