Dàmaris Rodríguez i Anna Tost. Vic
L’actriu de Terrassa torna a la capital d’Osona després de la MasterClass d’Interpretació que ha impartit recentment també a l’Espai de Teatre i Cinema. L’Associació ETC treballa en les diferents propostes escèniques i és gràcies a la seva tasca, així com la d’altres entitats vigatanes, que l’àmbit teatral juga un paper important a l’agenda de la ciutat.
Humor humà parla de la importància de riure’s de la vida i d’aprendre a enriure’s dels altres i d’un mateix. A través de l’actuació dels actors que hi participen i les històries que giren entorn els diferents tipus d’humor, l’espectacle mostra la pràctica saludable de mantenir una actitud positiva davant les situacions. Un missatge semblant al que persegueix Carme Pla a les classes d’interpretació que imparteix, conscient de la importància de jugar durant la vida diària. Parla de jugar, però també ho fa d’expressar-se i de comunicar-se. Les persones que van assistir a la MasterClass van poder treballar tot això, des de la relaxació i la creativitat, mitjançant diversos exercicis i improvisacions. El teatre “no deixa de ser un treball de les emocions, que tothom té i que està bé coneixer-les i saber-les gestionar”, explica l’Ivette Callís. L’actriu és partidaria que “tothom hauria de fer una classe de teatre durant la seva vida”.
La pràctica teatral, que Carme Pla compara a l’exercici físic “pels beneficis que aporta a la salut de tothom”, està molt present a la ciutat de Vic. Aquesta apropa el teatre a la ciutadania fent que tingui l’oportunitat tant de ser espectadora des del seient com protagonista dalt l’escenari.
Diferents equipaments, un mateix projecte cultural
L’Atlàntida, l’ETC, el Cineclub i l’Institut del Teatre van presentar, el passat mes de setembre, la nova temporada escènica a l’acte Amunt els telons!. La intenció dels equipaments municipals, després de fer el pas de presentar conjuntament les seves respectives programacions, és continuar estrenyent el llaç per aconseguir una oferta cultural capaç de situar Vic i Osona com a referent cultural a Europa.
En Vich no hay afición al teatro. Va muy poca gente y sólo triunfa las compañías que representan vidas de santos, pronunciava l’historiador vigatà J. Salarich a la meitat del segle XX, quan només hi havia dues obres teatral: per Nadal Els Pastorets i per la Quaresma La Passió. Actualment, durant tot l’any tenen lloc nombroses obres de teatre de proximitat de tots els estils per satisfer la demanda de tots els públics. Des de xarrades sobre temes musicals, a espectacles per als infants o diferents concerts i obres com el ‘Ballet Nacional Rus’ o el ‘Trio Barcelona: 50 anys’.
Actuació a l’Atlàntida de Vic. Font: Osona.com
La importància del teatre pel desenvolupament dels joves
Amb motiu del compromís educatiu i artístic, a principis d’any Vic iniciava una prova pilot, impulsada des de l’Institut del Teatre de Vic i l’Ajuntament, a onze centres educatius per apropar les arts escèniques a través de l’assignatura d’educació física. Uns 300 alumnes d’entre 11 i 15 anys durant un trimestre han rebut a la sala del teatre classes d’arts escèniques amb un professional docent i un pedagog. En Sergi López i Abascal, professor d’educació física de l’escola FEDAC, explica que estan molt contents amb la proposta:”Les sessions eren adequades a l’edat i a l’apartat del currículum d’educació secundària que en fa referència”. En aquestes treballaven, per exemple, amb ritmes urbans perquè “era més fàcil connectar amb els alumnes”.
Callís va dedicar el seu treball de final de grau a l’aplicació del teatre a empreses, escoles i facultats. “En una societat amb un sistema educatiu que priva d’oportunitats creatives, el teatre és una via d’escapament de la rutina d’una societat capitalista i enfocada a la producció”, afirma la Celia Gomez, actriu i monitora escolar de teatre. Segons la seva experiència, els nens i les nenes experimenten un canvi “increïble” quan s’ensenya intel·ligència emocional. Creu “absolutament necessari” pels nens i nenes un espai d’alliberació i creativitat per explorar les emocions. També, destaca que un dels factors més importants del teatre a l’escola és l’estructura educativa que “és molt diferent” a l’educació convencional: “No hi ha notes, cadascú ho pot i ho ha de fer a la seva manera, trobant el seu propi potencia sense comparar-ho amb ningú”.
Pau Morillas, de 16 anys, és estudiant d’arts escèniques a l’Institut Pablo Ruiz Picasso (Torre Baró). Ell ja va tenir l’oportunitat de treballar la pràctica teatral a l’escola, i l’exercici el va semblar “molt interessant per fomentar la cohesió del grup i el treball en equip”. Destaca que el teatre té la capacitat de moure per dintre a tothom tant als intèrprets com al públic i que “ens pot fer millors persones”. Tanmateix, observa que el conjunt de la societat dona molt poc valor a la cultura, i “en el camp de l’educació sobretot”.
El teatre és una eina educativa que pot ajudar als i les adolescents a expressar-se i socialitzar-se en una etapa complicada, on normalment hi ha una pèrdua d’autoestima. “Sóc reservada i una mica insegura”, es descriu la Silvia Sànchez, periodista i actriu, que s’enfronta a la seva timidesa i inseguretat cada cop que puja a un escenari”. Els adolescents poden arribar a conèixer-se a ells mateixos a la vegada que practiquen l’expressió corporal i el parlar en públic, analitzen textos i desenvolupen la seva imaginació. “M’ha donat un entrenament per entendre’m millor a mi mateixa i les meves fases”, explica la Celia. En Pau coincideix en això i a més afegeix que no només l’ajuda a conèixer-se a ell mateix, sinó també al món que l’envolta. A la vegada diu que també li ensenya a “expressar, transmetre i comunicar a través de la paraula, del gest i de la veu”, cosa que li sembla “preciós”. Gràcies a aquest aprenentatge pot “arribar a emocionar al públic i fer-los sentir alguna dins seu, i això m’omple”, confessa.
L’Atlantida #SURTaESCENA
En Pau creu fermament que “l’escena teatral catalana passa per un moment molt interessant, d’alta qualitat i nivell”, no obstant això, pensa que no té gaires recursos. “Molts/es fem teatre amb un somriure, però molts/es altres abandonen la professió”, diu la Celia tot culpabilitzant les condicions, sobretot econòmiques, que són “precàries” i que aconsegueixen que es treballi per “amor al arte”. Conclou que falta cultura: “Costa anar al teatre perquè no ho tenim tan incorporat a la nostra vida com veure series, pel·lícules, escoltar música…”, argumenta la Silvia Sánchez. Ambdues troben, per tant, que l’’Escena 25’ és una bona iniciativa per apropar el teatre, que “no està tan publicitat”, segons la Silvia, i fer-ho més accessible. L’Atlàntida és un dels teatres que formen part de l’’Escena 25’ que, a l’octubre va arribar a la seva 6a edició’.
L’’Escena 25’, és una campanya la qual dóna l’oportunitat a joves catalans d’entre 18 i 25 anys d’assistir a espectacles d’arts escèniques o música en viu durant els mesos d’octubre i novembre amb uns preus especials, d’entre 3 i 10 euros. L’únic pas que s’ha de fer per participar-hi és inscriure’s al web de la campanya durant els mesos d’octubre i novembre, seleccionar, reservar i comprar les entrades als espectacles i concerts als quals es vulgui assistir i, posteriorment, recollir l’entrada a la taquilla del lloc en qüestió. A més, el dia 25 de cada mes, exceptuant els mesos d’estiu, s’obrirà la plataforma durant 24 hores perquè els joves puguin aconseguir entrades per als espectacles oferts a la web a preus d’Escena 25.
Escena 25. Font: escena25.cat
En aquesta iniciativa hi participen més de 100 teatres i sales de concerts de tota Catalunya, amb actes i activitats de diferents estils per a tots els gustos, que han creat una aliança, juntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la col·laboració de la Direcció General de Joventut, les universitats i biblioteques de Catalunya, TRAM, FGC, TMB i RENFE.
“El teatre aporta vivències a tothom que sap gaudir-ho”, Celia
El teatre és un art, una eina educativa per a molts que aconsegueix treure sentiments i emocions tan dels participants com dels espectadors. En moltes ocasions, però, no sempre és la primera opció que la gent escull per a distreure’s.
Segons l’enquesta publicada a la pàgina web We are testers, hi ha quatre motius claus pels quals no s’opta per anar-hi. Un d’aquests és l’elevat preu de les obres i espectacles, així com les altres alternatives com podria ser el cinema, la falta de publicitat de les peces, la qual si s’incrementés arribaria a més públic, i també la falta de cultura teatral, és a dir, la falta de costum de participar en una activitat com aquesta.
Enquesta teatre. Font: We are testers
{{ comment.text }}