Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Vic, una ciutat expectant

Quan només queden sis dies, la ciutat de Vic es trova expectant, intrigada i impacient pel que pugui ocórrer en les eleccions del 21 de desembre i, com a conseqüència, el que pugui succeir amb el futur de Catalunya.

  • UVic
  • 30/12/2017 | 11:18
  • 0

Pere Chacón. Vic

Vic,  el matí d’un divendres, concretament, el 15 de desembre de 2017. Ha plogut i els carrers estan molls. Un cel negre tapa tota la ciutat. Fa un fred que mata pingüins. Però tot i això, la plaça major es veu transitada, sobretot per gent de mitjana edat que va decidida a fer els encàrrecs pendents, i de gent major que passeja i conversa tranquil·la, sense presses.

Es respira un ambient expectant per les eleccions del proper dijous, però, sobretot, per la situació política que està passant Catalunya els últims temps. Això, ho podem veure reflectit a la majoria de balcons de la plaça: un amb “democràcia”, l’altre amb “llibertat presos polítics”, la majoria amb llaços grocs; o amb les dues dones majors que es paren a escoltar, dissimuladament, el que ens explica el professor. El que sí es respira de debò, és que la majoria de vigatans estan units per una causa, la llibertat dels presos polítics.

A la catedral, veiem com el campanar, que sobresurt d’entre tots els edificis, té poca gent que vigilar, concretament només vigila dos dels escombraires que, com cada matí s’ocupen de que la ciutat romangui neta; i a la Clara, una senyora vigatana de 68 anys, que es tapa el coll, com no podia ser d’altra manera, amb una bufanda groga, i que  ha interromput la seva ruta cap a la pastisseria per comentar-nos: “Ja tinc ganes que sigui el proper dijous, a veure si la situació de Catalunya s’estabilitza i els presos polítics poden sortir de la presó”. I afegeix esperançadora, mentre comença a reprendre el seu camí cap a la pastisseria: “Tard o d’hora, la democràcia guanyarà!”.

El cos comença a escalfar-se. Les mans, en canvi, no hi ha manera d’encalentir-les. A algunes de les parets s’hi troben adhesius, la majoria reivindicatius: “Vic antifeixista”, “Vic independent”, “Democràcia”, “Llibertat”, “Vic feminista”… Amb això, podem observar com la majoria dels vigatans són persones amb una ideologia que s’allunya molt a la de la dreta, que lluiten a favor dels seus drets i surten al carrer per reivindicar-los.

El que sí que veiem per tot, són els cartells de la campanya electoral. A tots els carrers. De tots els partits. No es pot fer cinc passes seguides sense veure’n, almenys, un. Fins i tot, la zona del pont romà es veu decorada amb aquests cartells electorals. Allà, en Pol, un ciutadà de Vic de 77 anys que ha sortit a passejar comenta mentre mira un cartell d’un dels partits polítics: “La campanya electoral és important, però més importants són els actes que han fet els polítics durant l’any”. Mira cap el pont, esternuda degut al fred, torna a mirar cap a la nostra direcció i segueix: “De totes maneres, ara el més important es que surtin els consellers de la presó”.

Ja cansats de passar fred entrem a un bar, concretament el bar “La Tortuga”, el típic bar de poblet amb els banquets i els tamborets de fusta, amb una barra gran, una màquina escurabutxaques i una de tabac, ben antiquada, així com també ho estan els lavabos, tot i que això no resta que estiguin nets com una patena. L’escalfor del bar contrasta amb el fred que fa fora, i això, també es veu reflectit en el cos i el caràcter de les persones que s’hi troben dintre, que es poden observar més simpàtics i relaxats i, inclús, parlant amb u to de veu més fort. Però el tema de conversació segueixen sent les eleccions del 21 de desembre: “Has vist els sondejos de les enquestes? No sé jo què passarà el proper dijous”, crida un dels clients – que a simple vista sembla un dels clients habituals per la confiança que demostra sobre el cambrer, que també porta un llaç groc al pit – irònicament.

Aquí sí que hi veiem un gran nombre de joves que esmorzen i comenten el tema pel qual tothom està expectant: uns amb el mòbil – “Espero que no es compleixi el que diuen les enquestes” –,  els altres amb els diaris –“ Mira què hi diu aquí la Arrimadas” – i els altres amb la tele que està engegada amb el canal 3/24, però sense volum, ja que el CD del grup antifeixista Ska-p està sonant des que hem entrat, una mostra més del caràcter reivindicatiu de la ciutadania de Vic.

Assegut a un dels banquets de fusta del bar, es veuen passar un grapat de persones, la majoria d’elles amb alguna peça groga, ja sigui el llaç al pit, la gorra, la bufanda, la samarreta… Observant, escoltant, respirant per la ciutat vigatana olores que, el que més desitja la gent de Vic és que arribin les eleccions del 21 de desembre, i així, es solucioni ja la situació política per la qual està passant Catalunya, però sense recular ni un pèl. Però, el que desitja amb més forces és la llibertat dels presos polítics.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.