Rubén Pacheco. Vic
El periodista i analista polític Xavier Ginesta, fa un anàlisi del moment polític que viu Catalunya i del rol de les universitats catalanes en tot aquest procés
Bé, en primer lloc, i aprofitant que has fet docència en Periodisme polític exerceixes com a periodista polític, m’agradaria preguntar-te allò que molta gent es qüestiona aquests dies al carrer. Sota el teu punt de vista, què passarà l’1 d’octubre?
Que tindrem una mobilització popular que ens permetrà una doble interpretació el dia 2, que serà una interpretació del gust de l’Estat espanyol, que anirà en la línia de “aquí hi ha hagut una mobilització de tipus casolà, de pícnic a les escoles, però no té cap mena de legitimitat per ser considerat un referèndum vinculant” i, per altra banda, tindrem una interpretació de l’àmbit del Govern de la Generalitat de Catalunya que segurament dirà que hi ha hagut una mobilització que ens permet avançar cap a una legitimació del procés d’independència.
Hi ha un canvi interessant en les últimes hores en els discursos per part d’uns i altres, que és resultat de la junta d’ahir de seguretat ciutadana convocada per la Generalitat de Catalunya i també les últimes informacions que ens arriben des de la Moncloa. Tot fa pensar que el que hi haurà serà una laxitud a l’hora de permetre votar a les zones rurals, a les zones d’interior de Catalunya de, mentre que segurament la Policia i la Guàrdia Civil es faran la foto retirant urnes o intentant bloquejar alguns col·legis a les zones metropolitanes. Això sembla que és el que en aquests moments té més probabilitats atenent el discurs que va fer ahir el secretari d’Estat, després de la Junta de Seguretat, i a la vegada el que els corresponsals catalans han tret de la Moncloa a les últimes hores. Sembla ser que el Govern del Partit Popular dóna per suposat que hi haurà urnes a les zones rurals de Catalunya.
Per què es posiciona la universitat favorablement de manera pública al referèndum d’autodeterminació, tenint en compte la diversitat d’opinions que pot haver-hi en la comunitat universitària?
Per diferents motius, però crec que s’ha de fer un incís anterior. La universitat ha tingut un paper molt desdibuixat en el debat sobre el referèndum. Les universitats com a institucions de coneixement han parlat del referèndum, han parlat del procés d’independència, han parlat del que està passant en el país des d’un punt de vista acadèmic. La universitat s’ha mobilitzat quan en un moment determinat el que suposa l’actuació policial per evitar el referèndum, seguint les instruccions de la Fiscalia o les instruccions de la jutge d’armes últimament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el que porta és a la violació de determinats drets civils i drets polítics. Les Nacions Unides van emetre un comunicat posant de manifest que es poden estar violant aquests drets. Dos experts independents de les Nacions Unides han anunciat públicament que, efectivament, part de les demandes dels grups independentistes afirmant que hi ha hagut violació de drets polítics i drets civils podrien ser reals.
Per tant, la universitat no es posiciona de cop i volta com a valedora d’un referèndum a ultrança. Els estudiants surten al carrer quan veuen violats determinats drets civils i drets polítics per expressar les seves opinions. Igual que el professorat i els investigadors. En aquest sentit, per exemple, el Govern de l’Estat ha fet una aplicació de l’article 155 de la Constitució encoberta, sense passar pel Senat. I això implica el bloqueig sistemàtic de tots els comptes i de totes les targetes de les universitats catalanes, de tots els centres de recerca, de totes les escoles i de tots els centres mèdics. En el moment en que els investigadors que estan lluitant contra el càncer o qualsevol qüestió que no té res a veure amb el referèndum troben que no poden fer cap mena de pagament, que no poden fer cap mena de compra, que estan bloquejats, és quan tot es comença a encendre. Perquè s’entén, que si hi ha una aplicació de l’article 155 de la Constitució, és lògic que aquest article s’apliqui segons estableix la Constitució que s’ha d’aplicar, que és passant pel Senat. Cal diferenciar el que és actuació policial legítima, lògica i legal, contra la desobediència a una instrucció del Tribunal Constitucional que té tota la raó de ser, atenent que és delicte la desobediència als tribunals. Altra cosa és que en aquesta actuació policial hi hagi una violació de drets fonamentals. Això és un altre estadi.
Per tant, la universitat s’hagués alçat si en l’actuació per desobediència no hi hagués hagut la coerció existent en aquests moments? No ho tinc gaire clar. És possible que les universitats haguessin fet posicionaments a favor o en contra del referèndum. Hi ha hagut universitats que s’han posicionat molt ràpidament com la Universitat de Vic, d’altres que s’han posicionat a última hora i possiblement per la porta del darrere, com ha estat la Universitat de Barcelona. Les universitats són lliures ideològicament de fer el que vulguin com a equips rectorals, però al final el que determina que de cop i volta les universitats diguin “fins aquí hem arribat” és, per una banda, veure com l’aplicació encoberta d’un 155 ha acabat afectant al seu dia a dia, cosa injustificada, no té cap sentit que no podem pagar els nostres proveïdors. D’altra banda, la universitat com a institució acadèmica sempre ha estat el temple del saber i la reflexió crítica. I en el moment en el que la universitat diu que “aquí estem percebent que alguns volen limitar la nostra capacitat de reflexionar, de raonar, d’interpretar els esdeveniments…” Aquí ens alcem en armes.
S’ha de calibrar el que és un posicionament polític pel referèndum o un posicionament per les llibertats polítiques i civils.
A més d’exercir la docència en aquesta universitat, també ho vas fer en l’Autònoma de Barcelona una universitat que, com d’altres a Catalunya, durant els anys de crisi va patir serioses dificultats econòmiques a causa de les retallades en educació, una competència transferida a la Generalitat. Creus que el denominat “procés” ha afavorit que l’antiga Convergència surti electoralment impune després de les retallades?
No, no ha sortit gens impune. Convergència ha estat històricament molt criticada en el panorama universitari. En el cas de l’Autònoma ha tingut molt poca influència en els equips rectorals, per tant, en aquest cas que jo conec i la lluita rectoral que jo vaig viure com a professor, Convergència estava gairebé desapareguda del mapa polític universitari. Des del meu punt de vista, desgraciadament, en aquest cas l’actuació que van tenir amb les universitats té moltes parts criticables. Ara, també tenen un model universitari molt concret, que està basat en el model nord-americà, amb un concepte liberal molt potent, i que, en aquest sentit, s’ha d’interpretar i s’ha d’acceptar com el model més clàssic que tenim a Espanya derivat del model franquista, que és el model que tenim en moltes universitats públiques actualment en el sistema d’estructura funcionarial.
Per tant, no ha sortit indemne. En aquest moment si hi haguessin unes eleccions autonòmiques segurament guanyarien les eleccions Esquerra Republicana i, per tant, l’actual PDeCAT patiria una davallada important. Mas va voler ser un alumne avantatjat d’Angela Merkel i va superar a tothom per la dreta en el concepte de les retallades. Això sí que ha fet molt mal a determinats col·lectius socials que tindran històricament una certa animadversió cap a les polítiques neoconvergents.
Tot i així, l’actual direcció del PDeCAT és bastant diferent a la Convergència d’Artur Mas, el rejoveniment de càrrecs polítics ha estat important, els passos al costat que han obligat a fer als antics membres de l’antiga Convergència han estat importants i, per tant, jo crec que aquí el PDeCAT sí que ha fet bé buscant un nou relat polític per via de cares noves que permetin afrontar el procés polític del post-procés d’una manera diferent de com hi van arribar.
Quina opinió et mereix la manipulació periodística que s’està produint respecte al referèndum de diumenge?
Crec que hem de fer una reflexió crítica tots plegats de quin periodisme volem. El titular d’avui de La Razón era absolutament criticable, demencial, d’un populisme absolut quan diu “Puigdemont utilizará niños como escudos humanos”. Si tu tens com a periodista la capacitat de tenir l’estómac per utilitzar els nens en un titular d’aquesta manera, amb una terminologia bel·licista, absolutament criticada pel Col·legi de Periodistes, pel Consell de l’Audiovisual… i tens nassos de fer-ho, és perquè realment la teva ètica ha desaparegut i, per tant, s’imposa la teva complicitat amb el negoci de les veritats interessades.
La premsa espanyola ha tingut una posició molt talibà contra el procés, la premsa catalana és evident que també ha de fer una reflexió i veure fins a quin punt ha estat poc crítica amb els responsables polítics catalans a l’hora de criticar com s’ha arribat fins aquí. Crec que quan les coses s’asserenin, es podrà fer un anàlisi aprofundit de que ha suposat pel sistema mediàtic espanyol i català tots aquests anys de processisme. Vuit anys de parlar del mateix crec que ens ha portat a que aquella característica tan pròpia dels sistemes de mitjans a les societats mediterrànies, que és el seu clientelisme a causa de la polarització política que es produeix, s’ha accentuat d’una manera massa extrema des del meu punt de vista.
Crec que els mitjans tenen tot el dret a posicionar-se políticament, però hi ha un moment en que traspassen línies vermelles, i això és quan realment aquest posicionament polític provoca fer demagògia pura i dura com pot ser amb aquesta portada de La Razón.
Si bé és cert que hi ha una clara campanya política pel sí, no n’hi ha per part dels partidaris del no, que conviden als seus votants a no participar al referèndum. Això podria portar a un baix índex de participació en la votació. Creus que una participació inferior a 2 terços de la població catalana legitimaria el resultat del referèndum?
Hi ha una premissa que crec que no contemples. Desgraciadament, el tipus d’actuació que hi ha hagut per part del Partit Popular matisa el fet que els catalans possiblement no haguessin anat a votar. Es diu que a Catalunya hi ha un 48% d’independentistes i un 52% de no independentistes. Si realment s’hagués fet un referèndum en garanties, això s’hagués reproduït bastant igual a les urnes. En tot cas, un referèndum pactat tenia molts més números de sortir el no que de sortir el sí. Malauradament, en el moment en que l’estat fa una aplicació encoberta de l’article 155, amb tot el que això comporta. Bloqueig de comptes públiques, desplaçament de policies, desplaçament de tres ferris a costa de les arques públiques, Piolins pintants als ferris…
En el moment en que es produeix tot això, fa augmentar la participació en la mobilització. En les últimes enquestes a diaris de tirada nacional, com ara El Confidencial la participació seria de més del 60%. I amb un 70% de vots favorables a la independència. Tot això dóna molta legitimitat al govern de Catalunya per aplicar una DUI (Declaració Unilateral de Independència). Ara bé, si aquesta participació no supera el 50%, crec que ho tenen molt difícil. Quan em preguntes que passarà el dia 1, no ho sé. Segur que tindrem un resultat fàcilment interpretable en dues vies.
I per acabar, aprofitant la pregunta anterior. Com animaria a que anessin a votar tots aquells que han decidit no fer-ho?
Els animaria només dient una cosa. Només anant a votar es pot garantir que en aquest país segueixen havent-hi dret polítics i drets civils, garantits per molts anys. En el moment en que no es vagi a votar, i ho dic de manera personal, es justifica que per aplicar la llei es pugui saltar la llei. És a dir, si estem d’acord en que per castigar algú que s’ha saltat la llei, el policia també es pot saltar aquesta llei, no anem a votar. Si no estem d’acord, anem a votar. Això ja no és un sí o un no per la independència, és una mobilització per dir-li a l’Estat: Senyor, per aplicar la llei no es pot saltar la llei.
{{ comment.text }}