Junts trenca amb el PSC i es queda governant en minoria a Manlleu

L’encaix de programes i el fet que eren els dos partits que havien millorat resultats amb les eleccions del 2023 van servir a Junts i PSC per presentar el pacte que ha regit l’Ajuntament de Manlleu durant l’últim any i nou mesos.

També l’argument que a la ciutat li convenia un gir polític i aires nous després de 20 anys d’alcaldia d’ERC.

Tot i això, al final no n’hi ha hagut prou: Junts i PSC oficialitzaven dimarts al vespre un trencament que planava des de fa setmanes i que va tenir l’oposició en viu per si es produïa fins i tot durant el ple del dia abans.

Al substrat, una crisi de calat fruit de divergències en qüestió de prioritats i visibilitat, falta de comunicació i desavinences personals que han acabat esdevenint insalvables.

Els socialistes insisteixen, amb tot, que ha estat Junts qui ha decidit posar fi a l’aliança, una decisió que els van comunicar dimarts al vespre després de citar-los a l’Ajuntament.

Segons Marta Moreta (PSC), el seu grup els havia proposat la setmana abans asseure’s i buscar la manera de “llimar les aspreses”, però “per sorpresa el que ens van dir és que se’ns feia fora, sense més explicacions”.

Junts ha optat des del mateix dimarts per una comunicació temperada i que defuig entrar en detalls.

Així ho traspuava el comunicat del partit anunciant el trencament, i així ho ha mantingut l’alcalde en els contactes amb els mitjans de comunicació. Les úniques expressions que ha fet servir Arnau Rovira (Junts) són “manca de confiança mútua” i “desgast”: “Hem treballat durant temps per redirigir la situació, perquè entorpia el bon funcionament de l’equip de govern, però no ha estat possible. Si d’aquesta manera no afavoríem la ciutat i la seva gent, que és el ens il·lusiona, era de responsabilitat trencar”.

Moreta sosté, per la seva banda, que “un pacte de coalició implica parlar i discutir. Això no passava. En les seves àrees, Junts feia i desfeia sense que ens assabentéssim de res”. Posa d’exemple “partides del pressupost que van canviar a última hora, després d’haver-les debatut”, o “actes sobre els quals no teníem coneixement”.

“Malgrat que això no és lleialtat”, continua la portaveu del PSC, “nosaltres mai vam perdre la bona voluntat de començar de zero i seguir empenyent el canvi que és evident que hi ha hagut a Manlleu. Creiem que hem ajudat, i molt, a posar rumb”.

Amb l’expulsió dels quatre regidors socialistes, Junts es queda governant en minoria, 8 dels 21 regidors del consistori. Una aritmètica que implica que el grup d’Arnau Rovira s’haurà d’apuntalar en l’oposició el que queda de mandat: “Buscarem consensos amb tothom, també amb el PSC, perquè hi ha projectes engegats i d’altres que han de venir molt importants per a Manlleu. Evidentment que la reactivació econòmica i industrial no s’aturarà”.

L’alcalde admet que la posició de minoria és “més complexa” i exigirà comunicació per travar acords, però “el govern de la Generalitat també hi està, el de l’Ajuntament de Barcelona, el de Vic… i bé que se segueix funcionant i treballant”.

El PSC no ho veu de la mateixa manera: diuen que un govern de vuit regidors patirà davant la quantitat de reptes que ha d’entomar Manlleu. És per això que volen bastir-ne un d’alternatiu. Segona Moreta, ja hi ha trobades agendades i, amb l’única línia vermella d’Aliança Catalana, s’apel·la “tots els grups amb ganes de treballar per Manlleu”.

Si aquest escenari no prospera, promet una “oposició constructiva, però per desgràcia veurem que la ciutat no avança, perquè amb tanta minoria és molt difícil mantenir el gran canvi que s’estava produint”.

Sigui com sigui –i malgrat que a partir d’ara es donarà per força des de costats oposats del plenari– tant Junts com PSC es reafirmen en l’objectiu de “reactivar la ciutat”. I coincideixen que durant aquest any i nou mesos de mandat s’ha insuflat a Manlleu el gir que es perseguia.

Esquerra Republicana de Catalunya, representada per quatre regidors a l’Ajuntament, seria l’únic partit amb qui Junts podria sumar majoria absoluta, i el també clau per formar un equip de govern alternatiu.

Tot i això, les primeres valoracions dels republicans no auguren canvis, com a mínim a curt termini.

La intenció és continuar “fent una oposició constructiva i contundent”, i jugar amb la carta que la minoria del govern pot esdevenir una oportunitat “per revertir algunes polítiques que s’han dut a terme en qüestions com educació, cultura, entitats o habitatge”.

La CUP també s’ha manifestat sobre el trencament del pacte. L’atribueixen més a “assumptes personals i disputes pel repartiment del poder que a qüestions polítiques de fons.”