No és només que durant el confinament els nois i noies sentissin com se sumava a la incertesa pròpia de l’adolescència la relativa als plans de futur, sinó que “se’ls va privar de l’afiliació i socialització amb el grup d’iguals” vital en aquesta etapa de la vida.
Així ho explica la psicòloga clínica Eulàlia Izquierdo, coordinadora de Salut Mental Infantojuvenil del Consorci Hospitalari de Vic, que assegura que l’adolescència ha estat la gran damnificada de la pandèmia en termes de salut mental: “Els efectes han sigut bastant impactants i complexos”.
A l’hora de traslladar-ho a dades, descriu un increment del 76% dels trastorns de conducta alimentària, però també han augmentat els adaptatius i les conductes autolítiques, fins a un 110%.
“Amb la falta d’estimulació que aporta l’escola i la sobreutilització de les pantalles, es va accentuar la incidència de patologies que ja veníem veient d’abans”, explica Izquierdo.
Un altre exemple és l’increment dels diagnòstics d’autisme: “Durant el confinament, els infants i joves amb aquest trastorn estaven en el seu espai de confort. En retornar a les exigències del món social, van patir molt”.
Si bé la sacsejada de la covid ha servit per repensar programes i mobilitzar més recursos, amb directrius com atendre millor la complexitat o avançar cap a un model més comunitari, Izquierdo és del parer que en infants i adolescents queda camí per tornar a l’escenari prepandèmia: “Vull pensar que amb temps recuperarem la normalitat en els processos vitals, però de moment encara recollim les seqüeles de la covid”.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't