Prenent com a punt de partida una paraula ben bonica apresa fa poc, estritllar-se –asserenar-se el temps, el cel, el dia–, ens ve de gust repassar expressions que tenen a veure amb el cel, ara que tot just som gener i que sovint no és tan blau com voldríem.
Si ens diuen que som un cel, és que som agradables. Si ens l’hem guanyat, hem patit de manera resignada. El que ens cau del cel ens arriba de manera inesperada, potser sense haver-nos-hi hagut d’esforçar. En cas que se’ns obri el cel, tenim les condicions favorables per aconseguir l’objectiu que perseguíem. Removem cel i terra quan fem mans i mànigues, fins i tot el que sembla impossible, per assolir el que desitgem. Estem al cel quan sentim comoditat i un estat d’ànim proper a la felicitat.
El que clama al cel, en canvi, acostumem a trobar-ho escandalós i indignant. Si ens exclamem i ens en queixem, és quan posem el crit al cel. Sempre que baixin tots els sants del cel, la cosa va de renegar…, però recordem que els brams d’ase no pugen al cel quan es tracta d’algun afer o persona que no mereix atenció. Anar-se’n al cel, tant pot ser morir-se com fracassar en una empresa. Si se’ns en va el sant al cel, ens referim a una idea que teníem al cap i que se’ns ha oblidat. Esperem que aquest no sigui el cas –que no perdem la memòria– i que tots plegats conservem vives les expressions populars. Tant si hi ha cel ras com si és rogent.
Consorci per a la Normalització Lingüística d’Osona
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't