El so de caminar | Una pedra a la sabata

Per què sempre se’ns posa una pedreta a la sabata quan fem camí? Doncs perquè una vegada hi havia una pedreta pionera que somiava viatjar pel món, però tenia poques oportunitats, no era fàcil amb les seves característiques de falta de mobilitat poder aconseguir la seva fita. Es va fixar en els elements que l’envoltaven. Tenia l’aigua que sí que la podia moure, però era tanta la seva força que deixaria de ser una pedreta i es transformaria en sorra pel desgast. Va pensar en les plantes, però com ella aquestes no es movien. Hi havia els animals, però no era gens fàcil enganxar-s’hi si no anaven molls i enfangats. Llavors va observar els humans que passaven pel seu costat amb coses als peus, unes sandàlies, que era un lloc fantàstic per pujar i fer ruta. És així o no, estimat lector, com comença la tradició de trobar-te una pedra de sobte dins la sabata. Podríem eliminar totes les pedres del camí? Seria possible cultivar la terra sense cap pedra? Hem demostrat al llarg de la història que res és impossible, tot i que si ens mirem la terra tal com ens la presenta la natura és molt difícil per dir impossible no trobar-ne una en cada cop d’aixada, perquè sota la terra sempre hi ha la roca mare que la sustenta. Hauríem de limitar molt bé l’espai on volem fer la intervenció, tenir clar quina capacitat de treball podem executar, com més gran més necessitat de maquinària i, per tant, més consum d’energia per eliminar totes les pedres. Llavors l’hauríem de portar al camí, per evitar que els mateixos moviments de terra no n’hi portin de noves. Una feina cansada per a un resultat no sé si del tot avantatjós. Potser molt millor tenir el plantejament d’acceptar les pedres com a elements comuns i convenients per a un bon funcionament. És a dir, si fem un hort i trobem pedres i ens dificulten, per exemple, el cultiu de pastanagues, doncs les collim i les guardem en una pila, i quan arribi el fred o mentre esperem la collita les utilitzarem per fer una paret seca per delimitar l’espai, per assentar un marge i, fins i tot, per establir un habitatge per a petits animalons beneficiosos per prevenir possibles plagues. Si és el cas de tenir una pedreta a la sabata, mentre caminem, ens traurem la molèstia. És a priori la millor opció i la forma d’evitar possibles danys. Però també podem deixar-la una estona per sentir-la en cada passa, notar aquell punt, la lleu punxada a la planta del peu que ens manté presents en l’acció, ens deixa, per un instant, si és que l’acceptem, tranquils de pensaments. Amb l’atenció plena a la molèstia de tenir una pedra a la sabata podem arribar a harmonitzar el fet de caminar, sense que ens alteri el passat i el que ha de venir, que moltes vegades ens desgasten el moment present. En definitiva, només falta acceptar que ens acompanyarà en el viatge per deixar-la en un altre lloc on pugui descobrir noves meravelles.

El so de caminar | Una pedra a la sabata

El llobarro: beneficis que ens aporta

La meitat de peces del top-10 català de Spotify són d’Oques Grasses

Pantalles i botons | ‘El juego del calamar 2’

El so de caminar | Autarquia imaginària

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

La inestabilitat del sector porcí provoca pèrdues per valor de gairebé 12 milions a Baucells

Francesc Giné, nou director general de Grup Gepork

Tercer abocament de pneumàtics al riu Gurri de Vic