L’ensenyament-aprenentatge de llengües en l’era de la IA

Núria Camps-Casals

L’adveniment de la intel·ligència artificial (IA) ha suposat un repte majúscul que, sens dubte, està conduint la comunitat educativa a una reflexió profunda i inajornable sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge de llengües. Amb tot, la integració de la IA en aquests processos no està exempta de riscos. A més, el fet que els models d’IA s’alimentin de bases de dades amb biaixos culturals o lingüístics afavoreix certa homogeneïtzació i pot arribar a diluir la diversitat dialectal i la riquesa expressiva.

L’ús de correctors gramaticals avançats, assistents d’escriptura, traductors automàtics i sistemes de reconeixement de veu ha permès, per exemple, millorar la correcció normativa i facilitar la comprensió de textos en altres idiomes. A més, en l’àmbit de l’expressió oral, el reconeixement de veu i la síntesi de text han suposat un punt d’inflexió en el suport a l’estudiantat que vol perfeccionar l’entonació o la fonètica. A tall d’exemple, els chatbots conversacionals permeten converses en temps real.

Sigui com vulgui, integrar la IA en l’ensenyament de llengües no està lliure de perills. La capacitat de raonament lingüístic de l’alumnat pot quedar afectada per una dependència excessiva d’aquestes eines. Un altre dels riscos, segurament associat als correctors lingüístics automàtics, pot ser adoptar una posició acrítica i confiar cegament en les respostes que ens ofereix la IA sense reflexionar sobre si són adequades o no en un context concret. Passa una cosa similar amb els traductors automàtics, que malgrat ser cada vegada més precisos no sempre interpreten referents culturals o sistemes legals (com és el cas de la traducció jurídica). Sens dubte, tot això pot conduir a interpretacions errònies, a generalitzacions o a simplificacions que fan que les traduccions no siguin fidels a l’original o que generin, fins i tot, perjudicis i problemes legals en segons quins àmbits especialitzats.

Davant d’aquests reptes, la solució no és bandejar la IA, sinó donar recursos als estudiants perquè desenvolupin una mirada crítica. Cal dissenyar, doncs, situacions d’aprenentatge que ajudin a analitzar els resultats que ofereix la IA i a valorar si responen adequadament al context en què s’utilitzen. I cal fornir l’alumnat amb eines per verificar les opcions de correcció proposades, revisar les traduccions automàtiques i, sobretot, ajudar-lo a identificar fonts i recursos lingüístics fiables. Tot això també ajudarà a fer prendre consciència dels perills que por comportar l’ús acrític de la tecnologia.

En definitiva, l’ús de la IA en l’ensenyament-aprenentatge de llengües ha de ser una oportunitat per millorar els processos sense perdre la capacitat d’avaluar, planificar i regular el propi aprenentatge de la llengua. Una IA ben integrada pot ser un element de millora, però només si va acompanyada d’una formació que garanteixi un aprenentatge profund i reflexiu i una competència comunicativa sòlida.