Editorial | El debat sobre si cal protegir o no el llop
El llop, com a espècie amenaçada, s’ha de protegir o, al contrari, és ell una amenaça per als ramats i, per tant, s’hauria d’autoritzar la seva caça? El debat és ben viu a Catalunya, a l’Estat i arreu d’Europa. Fa poques setmanes, el Parlament Europeu va aprovar rebaixar l’estatus de protecció del llop: d’espècie “estrictament protegida” a “protegida”.
En algunes zones molt concretes de l’Estat espanyol, on es concentra la major part de les manades de llop ibèric, fa uns mesos que se n’ha autoritzat la captura. Tot i que es calcula que a l’Estat espanyol n’hi ha més de 3.000 exemplars, a Catalunya la xifra es redueix a una desena. Principalment, se’ls situa als Pirineus, la Catalunya Central i l’Alt Empordà. Osona i el Moianès són les dues comarques on s’han denunciat més atacs de llop en els darrers anys.
Prudència en les valoracions, però. Hi ha pros i contres. En el cas del Collsacabra, es tracta d’animals que procedeixen d’Itàlia i França i s’hi han establert des de fa uns mesos. I hi ha ramaders afectats. A Les Vilas de Pruit xifren en 70.000 euros les pèrdues directes arran de les 125 ovelles mortes, ferides o desaparegudes en els 16 atacs de llop que han patit durant l’últim any. La sensació d’impotència és tan gran que han decidit denunciar la Generalitat interposant un recurs contenciós administratiu.
La Generalitat, com la resta de comunitats autònomes, té un programa per ajudar els ramaders afectats per l’atac d’aquests animals protegits. Preveu indemnitzacions i, a més, facilita malles i vailets elèctrics per protegir els ramats. Les indemnitzacions, però, estan desfasades –segons denuncia un dels ramaders afectats–, ja que són de 2014 i, més enllà dels danys directes, no tenen en compte els guanys que es deixen de percebre com a conseqüència dels atacs del llop. La presència del llop ha obligat una explotació que mantenia els ramats a l’aire lliure a tancar-los de nit i a instal·lar uns tancats que, fins ara, no han pogut evitar els atacs.
El debat no es pot cenyir exclusivament a una qüestió política o ideològica. Cal posar damunt la taula tant els efectes beneficiosos que pot tenir la seva presència –com el control d’altres plagues d’animals– com els perjudicials, que comporten pèrdues per a una activitat econòmica essencial com és la ramaderia. El que és segur és que calen indemnitzacions justes i mesu res efectives perquè no siguin uns pocs els que en paguin les conseqüències.