Editorial | El futur incert del govern de Ripoll
La impossibilitat d’aprovar per segon cop els pressupostos ha empès l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, a sotmetre’s a una qüestió de confiança. Aquesta setmana s’han tornat a sentir retrets entre govern i oposició sobre la responsabilitat de no arribar a acords per aprovar els comptes. Orriols manté el discurs victimista que se li aplica un cordó sanitari, mentre que l’oposició assegura que no hi ha hagut cap mena de voluntat per part d’Aliança Catalana de negociar i acceptar les seves propostes. Sigui com sigui, Ripoll viu una paràlisi preocupant. Els plens s’han convertit en un cúmul de retrets, acusacions i amenaces en un to agre i agressiu. Uns discursos sovint més pensats a amplificar-los després a les xarxes socials per ridiculitzar a uns i aconseguir els aplaudiments dels acòlits seguidors d’altres.
El que passi a partir d’ara és una incògnita. Junts, ERC, PSC, AR-CUP i Som-hi tenen 30 dies per presentar un govern alternatiu que censuri el de Sílvia Orriols. Van fracassar després de les eleccions, quan la manca d’acord entre ells va deixar en mans d’Aliança Catalana el govern de Ripoll per a sorpresa de tothom. Ara sembla que podria ser diferent. La manera de governar d’Orriols i el tracte que ha tingut cap a la resta de grups municipals ha unit a aquests últims. Tan legítim era que Orriols fos elegida alcaldessa malgrat tenir només 6 dels 17 regidors del consistori –amb el 30% dels vots emesos en les eleccions de maig de 2023– com que ara hi hagi canvi de govern gràcies a un acord que sumarien el 70% dels que van anar a votar als darrers comicis municipals.
Si prospera la moció de censura no serà un camí de roses per a qui es posi al capdavant del consistori, ni tampoc és garantia que suposi posar fre al creixement d’un projecte polític nacionalpopulista que les últimes enquestes assenyalen que a Catalunya –com a la majoria dels països occidentals– va a l’alça. Les mocions de censura han servit en altres casos per revictimitzar encara més a qui l’ha patit i l’ha acabat catapultant en les següents eleccions. Hi ha el clar exemple de Xavier Garcia Albiol a Badalona, però també d’altres. El que no es pot fer, però, és quedar-se de braços plegats pensant en tacticismes electoralistes a mitjà o llarg termini mentre s’encallen projectes i hi ha serveis en decadència. Cal exigir a tothom que deixi partidismes a banda i pensi en el millor per a Ripoll i els seus veïns.