Calen recursos econòmics per dimensionar serveis com els sanitaris, educatius, esportius, culturals o judicials

La població de Vic ha experimentat un creixement molt important durant les dues darreres dècades. S’ha passat dels 32.000 habitants amb els quals la capital d’Osona encetava el segle als 50.000 actuals. Un augment constant que només va tenir un petit parèntesi amb l’esclat de la crisi econòmica els anys 2007 i 2008. Les previsions de creixement, que apunten des de l’Institut d’Estadística de Catalunya, són que continuï la tendència actual i el 2033 els habitants de Vic s’apropin als 55.000.

La presència d’una indústria, la càrnia, amb una forta demanda de mà d’obra és un dels motius d’aquest augment. La població de Vic ha canviat en aquestes darreres dècades i avui el 30% és estrangera. Amb una capital de Catalunya superpoblada i amb un preu de l’habitatge pels núvols, és previsible que amb la millora de les comunicacions amb l’àrea metropolitana, gràcies al desdoblament de l’R3, la població de Vic continuï creixent els anys vinents.

És bo o és dolent aquest augment que ha portat la ciutat a entrar al grup de les 24 ciutats de tot Catalunya amb més de 50.000 habitants? La resposta no és ni binària, ni és objectiva ni igual per a tothom. Tenint en compte que és una realitat que no es pot canviar i que des dels municipis no es tenen les eines per regular-ho, cal centrar el focus en un altre debat: la ciutat de Vic està preparada per aquest augment de població? I aquí sí que hi ha molt a fer. Calen recursos econòmics per dimensionar serveis com els sanitaris, educatius, esportius, culturals o judicials.

Cal un tercer CAP i una millora del finançament del Consorci Hospitalari de Vic, les escoles viuen l’estrès d’una matrícula viva que interfereix en el desenvolupament normal del curs, els pavellons esportius estan saturats, cal un Palau de Justícia per acollir els jutjats que li pertocarien a una ciutat com Vic, falta habitatge a preu assequible… i la llista podria ser molt llarga.

Vic s’hi juga molt en els propers anys i els seus habitants han de continuar gaudint de la convivència i la qualitat de vida que han tingut fins ara.

Cal que tothom sàpiga estar a l’altura del moment, partits polítics i administracions, i remar plegats per aconseguir dotar la ciutat dels serveis necessaris pensant en la situació actual i escenaris futurs.