Hem de fugir de qualsevol paternalisme i explicar obertament a la ciutadania les dades de seguretat, les causes i, sobretot, les mesures que es pensen adoptar per millorar-les

La ciutat de Vic properament haurà fet un creixement en nombre d’habitants sense precedents en poc més de vint anys, passant de 32.000 habitants l’any 2001 a superar enguany els 50.000, convertint-la així en una de les ciutats més poblades de Catalunya. Aquest creixement té, òbviament, un impacte considerable en els serveis que necessita la ciutat, ja que un increment de població tan important com aquest comporta necessàriament una major demanda en matèria de salut, educació, transports, mobilitat, habitatge i, com no, en seguretat. Aquest darrer és precisament un repte majúscul per al nostre consistori, més quan les previsions són que aquest creixement no s’aturarà en els propers anys. A més, no hem d’oblidar que aquest creixement haurà vingut donat sobretot per persones estrangeres de diferents nacionalitats que han arribat a la recerca d’una oportunitat per a elles i les seves famílies i que han transformat la realitat de la nostra ciutat. Han passat de representar poc més del 10% a principis d’aquest nou segle a quasi un 30% a dia d’avui. Una realitat que cal parlar-ne, debatre i reflexionar a fons, sense tantes pors ni miraments, lluny de qualsevol posició demagògica i populista, però molt més del que s’està fent actualment. I és que, ho vulguem reconèixer o no, un canvi social tan gran com aquest incideix sobre la percepció de (in)seguretat de bona part de la ciutadania. Per això, cal parlar-ne més, molt més. Per tot això, el fet d’haver arribat a aquesta xifra poblacional és una bona oportunitat perquè Vic faci un pas endavant i reflexioni sobre quina seguretat volem, superant qualsevol paternalisme institucional i curtterminisme polític, pensant més enllà i en gran. Per fer tot això, en primer lloc, cal planificar. La ciutat de Vic, igual que molts altres municipis, no disposa encara del preceptiu pla local de seguretat que preveu la Llei 4/2003 d’ordenació del sistema de seguretat pública. També li toca renovar el pla local de seguretat viària, ja que el darrer va caducar l’any 2023. Amb una bona planificació estratègica podem decidir i explicar millor quin és el camí que es vol recórrer, quines són les prioritats de seguretat de la ciutat, què es pensa fer, per a qui, en quin moment i quins recursos es necessitaran, així com democratitzem la seguretat, obrint la participació i implicació dels agents socials i de la ciutadania en general en la seguretat del municipi. Un exemple és el treball tècnic de prevenció d’atropellaments que es va impulsar a Vic l’any 2023. Però com que la seguretat del municipi no és una responsabilitat exclusiva dels nostres ajuntaments, cal exigir també una major implicació de la Generalitat de Catalunya. No podem oblidar que la seguretat ciutadana i l’ordre públic són competències pròpies del cos de Mossos d’Esquadra, no de les policies locals i, encara menys, dels vigilants municipals, els quals han de col·laborar, però en cap cas assumir-les. Perquè quan les policies locals o els vigilants municipals han de dedicar molt temps i recursos per fer tasques de seguretat ciutadana o de restabliment de l’ordre públic, deixen de dur a terme les seves tasques pròpies, com són la gestió del trànsit urbà o de la bona convivència veïnal a la ciutat. Cal (re)definir el model de la policia autonòmica. Cal que aquesta prioritzi i recuperi el territori i la proximitat. Lamentablement, el darrer decret aprovat de reestructuració de la Direcció General de Policia no sembla que vagi en aquesta direcció. Tampoc és comprensible que tots els acords de coordinació i col·laboració que els municipis, inclòs el de Vic, van anar signant amb el Departament d’Interior a mesura que es desplegava el cos de Mossos d’Esquadra per tot el territori nacional estiguin caducats des de fa una pila d’anys, i, encara menys, que des del món local no s’hagi exigit la formalització d’uns nous acords. Aquesta és una bona oportunitat per fer-ho. Un nou acord institucional de coordinació i col·laboració, adaptat a la nova realitat de la ciutat i a les seves singularitats, en el qual es delimitin clarament els serveis i les prioritats que corresponen a cada cos policial i els instruments de coordinació i col·laboració. Així mateix, cal millorar l’accés de les policies locals al sistema unificat d’informacions policials, en un món com l’actual, on les dades tenen una importància cabdal. Cal treballar per configurar realment, d’una vegada per totes, la tan esperada Policia de Catalunya. I com deia Jaume Curbet, com que la seguretat és una responsabilitat col·lectiva, cal treballar per tal que sigui més participativa i transparent. Hem de fugir de qualsevol paternalisme institucional en matèria de seguretat i explicar obertament a la ciutadania les dades de seguretat de la ciutat, les causes i, sobretot, quines mesures es pensen adoptar per millorar-les. Aquesta manca de transparència crea desconnexió i desconfiança entre la ciutadania i sovint acaba facilitant que s’alimentin rumors, especulacions i narratives que poden ser molt més perjudicials per a la bona convivència de la ciutat. També cal obrir les juntes locals de seguretat a la ciutadania i configurar-les com un mecanisme de participació ciutadana. Si volem normalitzar les polítiques de seguretat en una ciutat com Vic, no podem considerar la seguretat com un àmbit que s’hagi de mantenir apartat de la participació de la ciutadania, la qual cosa implica donar-li veu i vot també en aquest tema. En resum, la ciutat de Vic, igual que passa amb les persones, ha crescut i ha canviat, i aquesta és una realitat a la qual cal que ens adaptem tots plegats. Ara és un bon moment per replantejar a fons quina seguretat volem per a la ciutat de Vic. La seguretat és un bé públic imprescindible per tal que la ciutadania pugui desenvolupar-se amb normalitat i amb llibertat i assolir els nivells de benestar que desitja. Però per això cal impulsar polítiques públiques específiques de seguretat.

Hem de fugir de qualsevol paternalisme i explicar obertament a la ciutadania les dades de seguretat, les causes i, sobretot, les mesures que es pensen adoptar per millorar-les

El repte de la seguretat