Lleó té molts reptes importants, com l’encaix dels divorciats en el sí del món catòlic, de les persones LGTBI o el paper de la dona a l’església

Després de la mort del Papa Francesc, l’església catòlica ja té nou pontífex, Robert Prevost, el Papa Lleó XVI, escollit a la quarta votació del Conclave.

Certament en ple segle XXI, en el que la immediatesa, les filtracions o les fake news estan a l’ordre del dia a les xarxes socials, és sorprenent veure com el Conclave es desenvolupava seguint les antigues tradicions, on el món sencer esperava mirant una xemeneia l’anunci que podia arribar a través de la fumata i el posterior anunci del Camarlenc.

Els ulls de l’actualitat mundial es trobava en la litúrgia vaticana i les antigues expressions en llatí de la Capella Sixtina o la Plaça de Sant Pere, a banda de la xemeneia que havia d’anunciar al nou pontífex, un ritual tant antic com potent, que projectava una imatge del Vaticà i de la religió que costa de veure arreu del planeta.

El Papa Lleó XIV tindrà la difícil missió de substituir a Francesc, un Papa que havia aconseguit enamorar al món sencer amb la seva forma de ser i fer, fins al punt que amb només pocs dies, tots els moviments del nou pontífex es comparen amb el seu antecessor per treure’n conclusions.

Prevost o Lleó ha estat clar i els seus primers missatges parlen de pau, una paraula complicada en els temps actuals però on el Papa sap que pot erigir-se com una opció mediadora, avui que el món té massa fronts oberts que poden desembocar a la catàstrofe internacional.

El Conclave ha tornat a fer bona la dita de que “qui entra com a Papa surt com a cardenal”, on Parolin i Tagle, els favorits, han vist com Prevost aconseguia la majoria amb només 24 hores, una elecció que té un punt estratègic molt important; és el primer pontífex nascut als Estats Units, no comparteix les polítics del President Donald Trump i tindrà la tasca d’unir una església nord-americana dividida i no majoritària, un repte molt important pel catolicisme, al que es sumen els forts lligams del nou Papa amb l’Amèrica Llatina, seguint el camí iniciat per Francesc, amb qui comparteix la forma de veure la religió.

Lleó té molts reptes importants, com l’encaix dels divorciats en el sí del món catòlic, de les persones LGTBI o el paper de la dona a l’església, reptes que haurien d’afrontar amb urgència si la religió vol mantenir un cert paper en la vida europea actual i que caldrà fer pas a pas, fet que es garanteix amb l’elecció d’un Papa “jove” de 69 anys.

No cal ser catòlic per entendre la transcendència d’un moment històric com el que s’ha viscut aquests dies, on han sobrat certs insults i menyspreus, a banda de certes manques de respecte a les notícies que anaven apareixent o als homenatges al Papa Francesc.

No seria per posar deures al nou Papa però aquest any es celebra el Mil·lenari de Montserrat i la possibilitat de poder-hi tenir al pontífex seria tot un esdeveniment, més quan va ser el seu predecessor Lleó XIII qui va instituir a la Verge de Montserrat com a patrona de Catalunya i ara seria Lleó XIV qui podria assistir al seu Mil·lenari, uns deures on podria ajudar un dels qui fou papable, el cardenal Omella.