Quina por!
La meva generació està menys acostumada al canvi que la Z, l’Alfa i la dels mil·lennials. Som fills de la democràcia, vam créixer amb Jordi Pujol presidint la Generalitat durant 23 anys i Josep Lluís Núñez dirigint el Barça durant 22. Els canvis arribaven a poc a poc. Per això, tenim la sensació que, en els darrers vuit anys, el món s’ha accelerat a un ritme vertiginós.
Des del 2017, hem viscut una breu proclamació d’independència, uns atemptats terroristes sota la bandera del gihadisme, una pandèmia que va paralitzar el planeta, dues guerres a pocs milers de quilòmetres, una sequera severa i la irrupció de la intel·ligència artificial, que sembla destinada a transformar-ho tot.
Aquesta setmana, quan semblava que ja ho havíem vist tot, la Comissió Europea ha recomanat que cada llar disposi d’un kit de supervivència amb aigua, aliments i fins i tot una ràdio amb piles per sobreviure almenys 72 hores sense ajuda externa en cas de guerra, desastre natural o nova pandèmia. Infondre por sempre ha estat una estratègia per modificar l’opinió pública, justificar canvis polítics i econòmics o frenar la dissidència. Així ho expliquen l’historiador Robert Peckman a Por. Una història alternativa del món (Paidós, 2024), a partir de l’experiència de la pandèmia, i la periodista Naomi Klein a La doctrina del xoc (Paidós, 2007).
Ara que els líders europeus han de convèncer una ciutadania reticent a augmentar la despesa en defensa, el kit de supervivència i la creixent amenaça d’una guerra poden esdevenir eines útils per aplanar-los el camí. Quina por!