Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Més enllà dels 90 graus

Javier López. Vic No us ha passat mai que us heu sorprès de veure un edifici, ja sigui per la […]

  • UVic
  • 15/01/2018 | 13:30
  • 0

Javier López. Vic

No us ha passat mai que us heu sorprès de veure un edifici, ja sigui per la seva façana o per algun altre tret característic? Es deu al poc costum que tenim de mirar amunt. La nostra idiosincràsia ens fa caminar capcots, mirant el terra, fet que ha augmentat amb la utilització del telèfon mòbil. I no sabem el que ens perdem.

Malgrat viure molts anys a Vic, és difícil no sorprendre’s pels seus carrers del casc antic. Prenent com a punt de partida la gran Plaça Major, no fa falta mirar gaire lluny per veure què hi predomina en l’actualitat: les estelades i el groc. Un punt de color abans d’endinsar-te dins de la foscor dels carrers estrets que l’envolten. Carrers on hi passen a la vegada el vent fred de desembre com persones amb bosses a les mans.

Emprens el carrer del Argenters, just al darrere del Merma i on es prolonga la zona comercial des de les voltades. La gent s’acumula a les botigues. La temperatura fa que sigui més agradable ser a dins que a fora. Llavors tot es fa fosc degut a la poca distància que separen els edificis d’una banda i l’altra.

Tot i deixar la plaça enrere, la presència de les banderes o símbols a favor de la independència en motiu de les eleccions que s’apropen encara és present als balcons i finestres. Destaquen les llums de nadal, apagades durant el dia, però que alhora et fan imaginar el bonic efecte que deuen fer quan s’encenen. També et fixes en els balcons i en el que la gent hi deixa a la intempèrie. Des de les típiques plantes a una motxilla que denota que hi porta dies sense que ningú la trobi a faltar. Ara bé, tot canvia a l’arribar a la Plaça Canonge Collell. Et rep una paret blanca que aporta tota la llum que t’havia mancat fins llavors amb una imatge de Sant Miquel dels Sants, patró de Vic, feta amb rajoles blaves.

Si hi pares més atenció, pots veure la casa on va viure Jaume Balmes, personatge il·lustre de la ciutat, gràcies a una placa de pedra situada a la façana d’un dels edificis a mà esquerra. La segueix la Plaça Paradís sense que et donis compte d’haver-te mogut massa, on apareix un edifici verd amb elements florals en blanc cuidats al detall que desprenen una bellesa admirable. El mateix edifici conté vidreres tant àmplies que et conviden a mirar què succeeix a dins. Almenys, t’ho posen fàcil.

Si segueixes el carrer t’acaba portant a la coneguda popularment com Plaça de l’Estudiant. Abans d’arribar-hi, però, hi ha un edifici en obres. Els treballadors van amunt i avall amb les escales, el que trastoca el classicisme del qual t’havies impregnat, ja que es respira un aire de renovació dintre d’un entorn més semblant al principi del segle XX. D’aquesta època és la Casa Masferrer. També compta amb grans vidreres i decoracions a les parets, però el seu interior és menys interessant veure’l des de fora perquè a l’actualitat tan sols s’hi ubiquen departaments de l’Ajuntament.

Si voreges l’edifici, pots contemplar les figures de pedra de les balconades i la gran torre que serveix de mirador astronòmic, fins que arribes al Temple Romà, construït el segle II d.C. Sorgeix imponent amb les seves columnes altíssimes. Te n’adones que presenten ferides de la Guerra Civil, però les quals, per sort, només s’han traduït en petites deformacions. Afinant més la vista, sota els capitells corintis es poden veure els noms dels bisbes que hi ha hagut a la ciutat, com Canonge Collell o Torras i Bages. Llavors penses en la vista privilegiada que tenen els habitatges del costat per poder veure’l cada dia a la vora i la llàstima que suposa que estigués ocult durant més de 800 anys dintre de la propietat que conformava el Castell dels Montcada. Quin gran descobriment deuria ser l’any 1882 a la ciutat quan, en aterrar l’edifici, aparegués tal construcció romànica.

Només cinc minuts després d’haver iniciat la ruta servirien per omplir unes quantes classes d’història de la ciutat. Es bo adonar-se del que hi ha hagut al passat, i per fer-ho s’ha de mirar més amunt i no tant enrere. L’únic inconvenient és que al cap d’una estona les cervicals t’avisen que allò ja comença a ser abusiu, però caminar per Vic amb la vista alçada paga la pena.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.