“Sous les pavès, la plage!” (“Sota les llambordes, la platja!”) era el crit que van adoptar els revoltats del Maig del 68 francès. Les llambordes, és clar, servien per fer barricades, i la frase era una metàfora un pèl ingènua de l’esperit del moment. En una de les antigues adoberies de Vic, la de Ca l’Alier, aquell lema es transforma en “Sous les violons, la plage!”, és a dir, “Sota els violins, la platja!”, per donar nom a l’acció que hi ha concebut Cabosanroque, amb intenció igualment trencadora. I potser mai millor dit.
El col·lectiu que ara formen la folguerolenca Laia Torrents i el barceloní Roger Aixut presenta una instal·lació participativa en què el públic hi intervé apedregant quatre instruments d’un quartet de corda (violoncel, viola i violins) que pengen al fons de la nau. Tal com sona, apedregant. A una distància prudent, hi ha un arsenal de rocs a terra i unes tanques d’obra al davant que marquen la distància des de la qual s’han de llançar. El dia de la inauguració, a l’entrar a l’espai, hi sonava l’enregistrament d’una peça de Haydn, el Quartet de corda núm. 66 Opus 77, però no per gaire temps. Cada instrument té connectats uns sensors per detectar els impactes de les pedres, i un software els processa i modifica la música en funció d’aquests. “Al primer cop de pedra, Haydn es transformarà i a mesura que augmenta la destrucció els canvis són més radicals”, advertia Aixut abans de l’inici de l’acció. I efectivament, l’impacte que va encertar el violoncel després d’uns quants intents fallits ja va començar a alterar la música. Amb tres o quatre, Haydn era irreconeixible. Els Cabosanroque han treballat amb algoritmes aleatoris, que modifiquen l’harmonia, el ritme o el timbre a l’atzar. “Nosaltres no controlem el resultat final”, precisa Torrents.
Fins aquest dissabte hi ha la possibilitat de participar en la descomposició del quartet de corda i de la peça de Haydn. Després els Cabosanroque prepararan una exposició amb el material que n’hagi sorgit, que es podrà veure a la sala del Casino a partir del dia 10 de desembre. Serà el moment de veure el resultat d’una acció que vol anar més enllà de la simple provocació que suposa llançar cops de roc contra quelcom tan sagrat com uns instruments musicals. Els Cabosanroque parlen de “creació a partir de la destrucció”, i com d’aquesta en pot sortir quelcom de positiu. També de “reivindicació de la no autoria”, diu Torrents. O millor dit, de l’autoria col·lectiva en què participen tots els que han llançat un cop de roc i han encertat un dels instruments. Entre aquests, per cert, alguns dels alumnes de l’assignatura de Creació Musical de l’EMVic (Escola de Música i Conservatori de Vic), que també van passar per Ca l’Alier i en van sortir amb interrogants i controvèrsies.
{{ comment.text }}