La sarsuela és vigent i pot tenir una lectura moderna. La companyia +Sarsuela lluita per demostrar-ho amb la posada en escena d’un clàssic del gènere, Cançó d’amor i de guerra, que arribava a L’Atlàntida aquest cap de setmana en dues sessions: per a la de diumenge a les 6 de la tarda, ja no hi havia entrades des de fa setmanes, i per a la de dissabte a 2/4 de 9 del vespre, encara en queden a la venda.
Lluís Cabal, director musical de +Sarsuela, planteja “una aposta per renovar el gènere”, reivindicant la vigència de la sarsuela: “Li hem de treure els estereotips que ha anat acumulant”, afirma.
La suma de música, ball i teatre fa comparable la sarsuela “a un musical” i, per tant, és capaç d’atreure un públic ampli: “No fem sarsuela només per a gent gran, sinó per a tots els públics”, diu Lluís Cabal.
El seu muntatge de Cançó d’amor i de guerra es va estrenar l’any passat al Teatre Romea de Barcelona, i després ha girat per Catalunya “amb molt bona acollida”.
Hi juga a favor el fet d’haver escollit una sarsuela molt popular, creada l’any 1926 amb llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora, i música del valencià Rafael Martínez Valls.
Lluny de la sarsuela castiza, introdueix el folklore català en un argument clàssic: l’amor entre un ferrer pobre, l’Eloi, i una pubilla de casa bona, la Francina, que també és pretesa per l’alcalde del poble.
El clam per la llibertat –individual i col·lectiva– és l’eix de la trama, que se situa l’any 1793 al Vallespir. Aquesta ubicació té un motiu: Cançó d’amor i de guerra es va estrenar en plena dictadura de Primo de Rivera, i va haver d’esquivar la censura. “Si ho situaven a França, els censors ja ho donaven per bo”, diu Cabal.
La proposta de +Sarsuela restitueix la integritat de la peça, que tradicionalment s’ha representat “amputada” i modernitza vestuari i escenografia. Un primer pas per posar al dia i en valor el ric patrimoni sarsuelístic català, que Lluís Cabal situa “en uns 400 títols”.
{{ comment.text }}