Cant a les hortalisses i fruites locals

La pel·lícula Segon origen, que s’estrenarà aquesta primavera, ha estat el punt de partida de L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels del passat, que acaba de publicar Jordi Puig Roca (l’Ametlla del Vallès, 1978).

El 9 Nou
26/03/2015

La pel·lícula és l’adaptació a la gran pantalla del llibre Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, amb guió original de Bigas Lunas, i direcció de Carles Porta, que es va posar al capdavant del projecte després de la mort del cineasta.

El llibre ha estat publicat per Barcino, una editorial a la qual va arribar Puig després de visitar-ne moltes altres amb la seva proposta d’un llibre per difondre els coneixements adquirits durant 10 anys de recerca per a la seva tesi doctoral al voltant de l’agricultura i el canvi climàtic. “L’editorial, a través del Museu de la Vida Rural, havien pagat els drets del pel·lícula, i com a contrapartida podien fer un llibre”, explica Puig.

En aquesta obra, els extraterrestres del llibre de Pedrolo es converteixen en el canvi climàtic, i el renaixement de la societat va lligat a l’horticultura i l’agricultura. Al llibre de Jordi Puig apareix Dara, el pare de l’Alba, la protagonista de Segon origen. És un científic que estudia el canvi climàtic i quan descobreix que la situació és irreversible i es produirà un gran desastre, decideix escriure un llibre per explicar a la seva filla, i a les generacions futures, com tornar a recuperar l’autosuficiència alimentària. “És com un manual de supervivència, un llibre on es barreja el coneixement científic i la ficció lligada al personatge imaginari”, puntualitza Puig. És una obra que, en definitiva, pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.

El llibre s’estructura en nou capítols, els cinc primers dels quals són introductoris sobre el coneixement de l’agricultura ecològica. En el sisè es parla de l’adaptació de la producció hortícola al canvi climàtic; en el setè, de les varietats d’horta a Catalunya, en la qual l’autor en destaca una de cada varietat segons la seva preferència, i en el vuitè, parla de més de 200 varietats d’arbres fruiters. El darrer capítol està dedicat a l’aviram.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 856 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't