“Mentre que el tema és unitari, la diversitat es troba en l’estil, en la manera de tractar-lo. He buscat estils i tons diversos, uns de més seriosos i altres de més divertits, amb un humor una mica negre”, explica l’autora.
Ballús recorda que aquests contes se’ls va començar a plantejar un any abans de la seva jubilació. “Te la veus a sobre, i representa tot un canvi, i em van empènyer a escriure les ganes que tenia d’explorar tot això, un nou territori i un nou moment”.
Entre els temes que tracta, Ballús en destaca alguns de comuns a tothom, com l’amor. “La gent s’enamora tant als 15 anys com als 70”. Altres, però, sí que són més específics: “Descobrir la pròpia fragilitat física o mental, viure la mort de la gent que t’estimes, la soledat, el tracte que reben els vells per part de la societat…”.
Cadascun dels 18 contes és diferent. Són protagonitzats per personatges sorgits de la imaginació de l’autora. “Algun l’he agafat del món clàssic, com Penèlope, i algun altre de l’actualitat, com un president corrupte”. Hi apareix també un grup d’amigues que ja havia sortit en el seu anterior llibre de relats, Portes endins, i en el de Marina Martori, De pur plaer.
Mentre que algun dels contes es presenta amb un final claríssim, altres el tenen més obert. També n’hi ha de temes més històrics, amb referències al món clàssic, i altres d’un estil més proper. El que té clar Ballús, és que li agraden molt els contes: “És un tipus de repte que m’agrada, la història petita que es tanca en ella mateixa. M’estimula molt”.
{{ comment.text }}