EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Falcons contra coloms

El que diu l’ortodòxia és que apujar tipus frena el consum, la inversió i la despesa i que tot plegat es tradueix en una moderació dels preus. Però quan s’ofega el creixement, la prudència portaria a replantejar si el mal és excessiu

Malgrat l’aparent desigualtat entre els uns i els altres, els coloms han estat dominant durant anys la política monetària en diversos racons del món, però particularment a Europa. Arribat el moment de la revenja, els falcons s’hi han abonat. I els riscos s’estan començant a convertir en realitat. La disputa entre falcons i coloms podria aparentar un moment de parc temàtic d’ornitologia, però en termes econòmics és la distinció entre els partidaris de polítiques laxes, amb tipus d’interès baixos i incentius a l’activitat des dels bancs centrals (els coloms), i els partidaris de controls estrictes en la despesa i la contenció de preus, encara que hi hagi riscos de refredar l’economia (els falcons).

El tret de sortida del període de domini dels coloms es pot considerar el whatever it takes (fer el que calgui) per salvar l’economia de la zona euro i la mateixa moneda única en temps de crisi profunda, amb estats amb aigua al coll i necessitats de rescats, i bancs en dificultat per concedir crèdits a empreses que en necessitaven per continuar actives i conservar llocs de treball. El que va venir a continuació és conegut: tipus d’interès fins a zero i disponibilitat gairebé il·limitada de diners.

La política de tipus d’interès zero s’ha mantingut durant sis anys, un període inusualment llarg, que va tocar a la fi el juliol de l’any passat, quan la inflació –la contrapartida de les polítiques monetàries expansives– s’estava enfilant fins a límits que no s’havien vist durant quatre dècades. Els falcons van dir prou. Havia arribat la seva hora. Un any després de la primera pujada de tipus, l’interès ha passat del zero al 4%. Un ritme de creixement desconegut en els 25 anys de funcionament del Banc Central Europeu i que tot apunta que tindrà continuïtat aquest mes de juliol i, tot i que hi ha més dubtes, a l’agost o al setembre. Quan s’hi han posat, els falcons han avançat ràpidament.

Era natural que el fort creixement de la inflació suscités preocupació al si del Banc Central Europeu. Al cap i a la fi, l’únic encàrrec directe que té aquesta institució és vetllar perquè els preus no creixin més enllà del 2%. Un encàrrec, per cert, que té molt de política de falcó. En els primers passos d’aquesta escalada, hi havia dubtes raonables sobre si el diagnòstic era encertat. Els preus havien tingut una pujada lliure marcada per la sortida de la pandèmia: restriccions productives a la Xina, problemes de subministrament d’algunes primeres matèries, saturacions logístiques. Situacions que provocaven una forta tensió als preus agreujada per una escalada en els costos energètics. Tot plegat, problemes atribuïbles a la banda de l’oferta, agreujats per l’esclat de la guerra a Ucraïna. Apujar els tipus d’interès era un intent de refredar els preus per la banda de la demanda, a la qual no se li podia atribuir una responsabilitat directa en la pujada de la inflació.

Però com que era l’hora dels falcons, els tipus d’interès van començar una escalada que ja s’ha pogut comprovar que tenia conseqüències. Els preus s’han contingut, tot i que amb menys contundència de la que es podria esperar. Del 10% de fa un any al 6% de l’últim mes. En contrapartida, ja han aparegut els efectes adversos temuts: la zona euro ha entrat en recessió (tècnicament dos trimestres amb descens del PIB).

Que l’economia entrés en recessió hauria estat tradicionalment un detonant perquè els analistes del Banc Central Europeu posessin fre als creixements dels tipus d’interès. El que diu l’ortodòxia és que apujar tipus frena el consum, la inversió i la despesa i que tot plegat es tradueix en una moderació dels preus. Però quan s’ofega el creixement, la prudència portaria a replantejar si el mal és excessiu. Els indicis apunten que aquest no serà el consell que seguirà un Banc Central dominat ara pels falcons, disposats a posar els tipus d’interès per sobre de la inflació, en una política que posarà en greus dificultats els ciutadans endeutats. I també els països endeutats, com l’Estat espanyol, en risc de veure capgirat el ritme de creixement actual en retrocés si els tipus continuen a l’alça.

Aquesta mateixa setmana, el Fons Monetari Internacional gosava demanar al Banc Central Europeu que continuï amb la seva política d’apujar tipus encara que sigui a costa de destruir llocs de treball. Els falcons, a l’atac, miren poc on fan mal.

Amb tipus d’interès més cars, costa més pagar les hipoteques, costa més finançar electrodomèstics o cotxes (i el consum es contrau), costa més que les empreses facin inversions, i com que no inverteixen generen menys nova ocupació, i als estats és més costós finançar-se per donar cobertura a les persones que, a conseqüència dels problemes exposats, cauen en risc d’exclusió. Aquests són els motius pels quals alguns experts aconsellen prémer el pedal de fre. Però hi ha poques perspectives que això passi.

El panorama que deixa fins ara el cicle de creixement dels tipus d’interès és el de la recessió a bona part dels països de la zona euro. Afortunadament, fins ara, l’afectació sobre el mercat laboral és més limitada. En canvi, els costos de les hipoteques variables s’han disparat perquè la banca espanyola ha traslladat de seguida les pujades als seus clients. Però només quan els cobra, perquè de les remuneracions als estalvis no se’n parla. Que algú gens sospitós de formar part dels hereus del 15-M com Luis de Guindos, ara vicepresident del Banc Central Europeu i abans ministre d’Economia del PP, hagi hagut de sortir a dir a la banca que quan s’apugen els tipus és per cobrar interessos, però també per pagar els dipòsits, hauria de fer avergonyir. Però tot plegat és conseqüència de l’absència de competència al sistema bancari espanyol, en part propiciada pel mateix De Guindos.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 871 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't