Des de començaments de temporada una colla d’exjugadors de l’Abadessenc entren cada dijous de 8 a 10 del vespre al camp municipal, per allò d’anar matant el cuc futbolístic després d’haver penjat les botes, més recentment o no tant.
Ara per ara no s’han plantejat participar en cap competició oficial. A més llarg termini ja es veurà. De moment “entrenar, passar-ho bé i jugar algun partit amistós”, explica Joel Regué, jugador en actiu fins la temporada passada.
Aquest diumenge al matí, l’equip de veterans del CE Abadessenc va jugar un partit amistós davant del Palau-solità i Plegamans. Tot i que el que menys compta és el resultat, la victòria va ser pels de casa, amb un clar 4-0.
La majoria de públic que van anar a treure el cap al camp municipal es deurien sorprendre de veure amb la samarreta blanc-i-negra de l’Abadessenc Longinos Eseng Nguema. Sí, és el vicari de la parròquia de Sant Joan, un càrrec que ocupa des del passat mes de juny, molt aficionat al futbol. I per cert, no juga malament, “té bona qualitat i potser el traeix una mica la forma física”, apunta Joel Regué.
El debut no podia ser millor, ja que va marcar el gol que va tancar el resultat. El Mossèn, com així l’anomenen els seus companys d’equip, va arribar al camp quan el matx ja s’estava jugant i es va incorporar en la posició d’extrem dret. Primer havia hagut de complir amb les seves obligacions sacerdotals dient missa a Ogassa.
Un dia, tot parlant amb jugadors i directius, i vist el seu interès futbolístic, a mossèn Longinos el van convidar a participar dels entrenaments dels dijous de l’equip de veterans. I de moment no se’n perd ni un, “la veritat és que m’ho passo molt bé, tot i que feia més de deu anys que no hi jugava, a més m’entenc amb els companys”, explica Longinos, que confessa que “el futbol va ser la meva primera vocació fins que ho vaig haver de deixar córrer pels estudis i el sacerdoci”.
Recorda la seva infantesa a Guinea Equatorial i les primeres puntades a la pilota a peu de carrer. La seva progressió el va dur a jugar a la lliga nacional a les files del Deportivo Evinayong. Quan tenia 18 anys i per mitjà d’un empresari italià que coneixia va estar a punt de fitxar per l’Inter de Milà, “però vaig optar per la meva altra vocació i vaig preferir seguir estudiant”.
Valens Bisabwimana va arribar a la parròquia de Sant Miquel de Balenyà a l’agost i també va trobar amb l’equip de futbol de veterans “una manera d’integrar-se al poble”, segons explica un dels delegats de l’equip, Josep Belles, que destaca també que “de seguida va voler aprendre el català perquè no el sabia gens”.
En aquest cas, l’equip està inscrit a la Lliga Comarcal d’aficionats i competeixen cada setmana. Mn. Bisabwimana, de 42 anys i que actualment es troba ingressat en un centre hospitalari per motius de salut, només ha pogut jugar uns minuts i ho va fer a la posició de defensa. Jugar amb el Sant Miquel de Balenyà, que disputa els partits com a local els diumenges a les 12 del migdia al camp de la Muntanyeta, no era un problema per Bisabwimana, ja que “s’ho combinava i arribava a la segona part després de dir missa”.
{{ comment.text }}