Quan i per què vostè decideix optar al càrrec de rector de la UVic?
És molt recent. Em van venir a buscar a mitjans de maig, vaig tenir una entrevista amb el president del patronat (l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal) el dia 17 d’aquest mes. No ens coneixíem de res fins aquell moment. Les seves idees em van agradar i a partir d’aquest moment ho vaig començar a considerar. Al cap d’una setmana, vaig tenir una reunió amb el Comissionat d’Universitats i el director general d’Universitats, i els va semblar bé la meva candidatura.
No coneixent la UVic, va haver de fer una certa immersió en la seva realitat abans de decidir-se?
Vaig buscar informació, vaig parlar amb gent que directa o indirectament coneixia la UVic i també vaig aprofitar experiències pròpies… Jo havia redactat el Pla Estratègic de la Universitat d’Andorra, i també conec universitats europees semblants a la de Vic. Amb tot això, vaig començar a dibuixar uns eixos estratègics. A mesura que hi treballava, m’anava il·lusionant més i veient el potencial de la UVic. El passat dia 18 vaig presentar la meva candidatura.
Quins serien aquests eixos estratègics? És a dir, cap on creu que ja d’anar la UVic?
Si hagués de posar un lema de campanya seria “continuïtat i canvi”. Hi ha coses molt bones i positives, punts forts que s’han d’aprofitar, però també n’hi ha que s’han de canviar… perquè si no les canviem, ens canviaran. Tinc una visió de la UVic en l’horitzó del 2020, i m’agradaria que fos notòria en algunes especialitats fins i tot a nivell mundial, que tingués una imatge de qualitat i excel·lència.
La UVic s’ha de centrar en algunes especialitats, per poder destacar?
Internament, cal fer una anàlisi estratègica dels centres de la UVic per especialitzar-la. Una universitat petita no pot ser generalista. I especialitzar-la, en funció de què? D’una cosa que és molt bona en la UVic, i que no passa en altres universitats, que és la relació amb el territori. Escoltar molt què vol el territori -un territori en sentit ampli- i dirigir-nos cap aquí, adaptar-nos… i no a l’inrevés. Els universitaris tenim un cert vici de pensar que el que fem nosaltres és el que fa falta, i no és així.
L’oferta d’estudis ja s’ha reestructurat amb motiu de l’aplicació del Pla Bolonya. Encara no dóna per tancada aquesta reestructuració?
Li he de confessar que, a hores d’ara, encara no ho sé. Vull fer aquesta anàlisi i veure el que tenim, és una de les meves prioritats. Aquesta reestructuració del Pla Bolonya és la típica que s’ha hagut de fer a la universitat espanyola a remolc de fora, quan ens podíem haver avançat perquè es veia a venir. Ens hem d’avançar nosaltres als canvis.
Darrere de la seva candidatura hi ha un projecte més privatitzador de la UVic? Fins a quin punt creu en el model actual de la Universitat?
Una de les coses que més m’atreu del model és aquesta iniciativa de servei públic amb una gestió privada. És un model original que l’he de preservar de totes totes, i no he vingut a canviar-lo. Per tant, més privatització, ni parlar-ne. Segur. Ja sabem en quins moments estan els pressupostos dels governs, i lluitaré tot el que pugui perquè no hi hagi cap reducció del contracte programa. Al contrari, si pogués ampliar-lo ho faria… serà un tema per negociar amb el Govern que hi hagi. Dit això, crec que hem de fer un esforç per obtenir més recursos addicionals, treure els diners de sota les pedres, i estic segur que la societat ens hi ajudarà. I això no vol dir privatitzar més la UVic, però sí buscar més fonts de recursos, perquè si volem créixer i ser millors, hem d’invertir. Hi ha vies que no s’han explotat suficientment, com la del mecenatge, però només ens arribarà si som notoris, si donem qualitat, si fem un servei a la socieat… si no, no ens donaran res.
L’ha sorprès que hi hagi hagut una reacció contrària (o, si més no, de desconfiança) envers la seva candidatura?
Em sembla lògic i natural, fins i tot em sorprendria que no passés. No estem gaire acostumats a què vingui gent de fora, la Universitat en general es tanca massa en ella mateixa. Això que aquí pot semblar estrany, a la major part de les universitats europees o americanes és habitual, el rector o els degans són gent que ve de fora. Té els seus elements positius…
Però vostè arriba amb un equip o, en cas de ser escollit, l’escollirà entre el professorat de la UVic?
Jo vinc sol. El meu equip, el trauré d’aquestes persones, i a priori no tinc cap element a favor o en contra. Si demà (per dimecres) el patronat em dóna la seva confiança, el primer que faré és anar entrevistant gent i presentar el meu programa al claustre amb un equip al darrere. Una de les coses que m’ha fet decidir a presentar-me és la certesa que hi ha molt bona gent dins de la UVic i, per tant, d’aquí sortirà el meu equip.
Potser la reacció ha estat, no tant contra Jordi Montaña sinó contra la forma en que s’ha actuat des de la presidència del patronat?
No m’he sentit atacat en absolut en cap moment, li prometo. Les coses han anat com han anat, potser perquè no podia haver estat d’una altra manera. Jo no he volgut donar-me a conèixer fins a haver dipositat la meva candidatura. El mateix dia vaig tenir una reunió amb part de l’equip rectoral actual, i he de dir que va ser una reunió cordial en què vaig entendre les seves inquietuds i vaig fer un esbós del meu programa.
La seva trajectòria el vincula al món de l’empresa, des de l’escola de negocis ESADE i les matèries que hi ha impartit. En aquest camp, es pot anar més a fons?
Jo tinc una trajectòria de diversos eixos: sóc docent i he fet classes a ESADE a tots els nivells, tinc una experiència internacional com a professor visitant d’altres escoles, he fet recerca i també tinc una trajectòria empresarial. ESADE sempre m’ho ha permès, i he muntat les meves pròpies empreses (per exemple, una de serveis de disseny que va fer tota la imatge corporativa de Barcelona’92), he estat a consells d’administració i he fet consultories, a part d’estar en institucions… Crec que és una de les coses en que puc ajudar: estar molt amatent al que passa en la societat, en especial en el món de l’empresa, que està ben representat en el patronat.
Després de la decisió d’aquest dimecres del patronat de la FUB, en cas de ser escollit rector, quedaria la reunió del claustre on vostè i el seu programa es sotmetrien a votació. Tot i que aquesta votació no és vinculant des del punt de vista jurídic, fins a quin punt a el vincularia a vostè personalment?
Jo no sóc un suïcida. He dit que la Universitat són persones, i en cas de ser escollit, en termini de temps que tingui, fer l’equip i presentar el programa. I espero que el claustre em doni la seva confiança. El següent pas que faré és redactar un Pla Estratègic de la Universitat amb una participació àmplia, és a dir, que la gent s’hi senti involucrada. Voldria un claustre motivat, orgullós de pertànyer a la UVic i de ser docent, que és una de les millors coses que es pot ser a la vida… M’han dit que això és possible. Si no els convenço, és que no he estat capaç de transmetre aquest model que tinc al cap o que ells no volen aquest tipus de canvi. Tinc un projecte, em fa molta il·lusió i crec que és factible perquè tots hi puguem sortir guanyant. Però si tingués el claustre en contra, no vindria. El moment de canvi és tan apassionant! Si ho fem bé, pot tenir una repercussió per a molts anys, però si ho fem malament, ho patirem també molts anys…
{{ comment.text }}