Josep Font va tancar, el curs passat, una llarga i reconeguda etapa de 40 anys al capdavant de l’escola Estel, de Vic. En quatre dècades, ha estat testimoni privilegiat del canvi radical que ha viscut l’educació especial, i ell mateix n’ha esdevingut un dels referents al país, amb la inclusió com a bandera.
Tot just llicenciar-se en Pedagogia, Font va rebre una proposta que li marcaria la vida professional: assumir la direcció de l’escola Estel, aleshores amb seu a la finca de Sant Tomàs, a Calldetenes. L’escola va ser el primer servei que va oferir l’Associació Sant Tomàs, el novembre de 1967; enguany una i altra compleixen 50 anys. A Font li va tocar abordar una disciplina que, en aquell moment, no estava ni reconeguda legalment, mentre que avui, les escoles d’educació especial gaudeixen dels mateixos drets que qualsevol escola ordinària concertada. Hi ha hagut, però, un canvi encara més substancial: “Hem passat de mirar-nos molt l’individu a mirar més el que és universal. És dir, avui en dia ens hem de preocupar que tots els ciutadans tinguin una bona educació, cadascú des de les seves capacitats”, reflexionava en una entrevista a EL 9 NOU el setembre passat. I en tot aquest procés, a més, l’escola Estel hi ha tingut un paper destacat. “L’educació especial passa, cada vegada més, per un concepte de dir: les persones amb discapacitat han de poder participar i viure d’allò que és comú a tothom”, defensava Font, gran valedor també de l’actual model educatiu de Vic, per a qui el camí traçat cap a la inclusió “ja no té marxa enrere”.
Actualment Font continua sent membre del grup Discapacitat i qualitat de vida; aspectes educatius, de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. També és membre de l’Associació Americana sobre Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament, i del Council for Exceptional Reading Association. A més, dirigeix la revista Reptes, que edita el Grup d’Investigació en Educació Especial.
{{ comment.text }}