EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Josep Montero, d’Oques Grasses: “L’inici del grup era jo sol tocant amb un bombo a qualsevol lloc”

Hi ha dies que vol ser Papa, i d’altres que vol ser rei. Ens aconsella que els passos importants es fan sense roba, i que els records s’han d’enviar des de la lluna. Així és Josep Montero, cantant d’Oques Grasses que ens explica l’actualitat del grup, el seu creixement musical i ens parla del nou CD.

El 9 Nou
05/11/2013

Per a la gent que encara no us coneix, com definires el grup Oques Grasses?

Les Oques Grasses som un grup que intentem ser de la mateixa manera que com som a la vida real. Intentem plasmar-ho amb les cançons i els nostre comportament a l’escenari. Volem explicar totes les coses que ens fan estar contents i les que no, sempre des del nostre punt de vista.

“Tothom es creu especial i tots som iguals” i vosaltres com us creieu en el món musical?

Ara mateix ens creiem afortunats perquè hem aconseguit estar dins del panorama musical i ens seguirem esforçant per tal de seguir treballant i poder fer les coses millor. També ens sentim especials perquè creiem que nosaltres també som tothom, tenint em compte que tots som iguals. Perquè tots pixem, tots mengem, tots riem i plorem.

Veient l’agenda que heu tingut, tot sembla molt fàcil. Com recordes els inicis?

L’inici del grup era jo sol tocant amb un bombo als bars. De fet, al principi de tot tocava a qualsevol lloc, al carrer a les cinc de la matinada, als lavabos… tocava al màxim de llocs possibles, intentant que la gent anés sabent què és el que creava. Fins que va arribar un dia que vam crear el grup amb l’objectiu de gravar un CD, i sis mesos després ens trobem on estem avui, la veritat que ens ha vingut tot de cara. Això sí, els inicis van ser molt durs.

Quines són les característiques que us diferencien d’altres grups catalans que també estan de moda?

Potser el fet que mirem de ser totalment nosaltres sense posar cap espectacularitat de més. Tot el que diem, els nostres comportaments en els directes, a les entrevistes, en definitiva, en la nostra manera de fer. Som els mateixos a dalt de l’escenari que a fora. Jo, personalment, a les cançons explico coses que em passen cada dia i que a altres persones segur que també li passen, sent pròxims a tots els que ens escolten.

Una de les vostres característiques és la manera com utilitzeu les xarxes socials i els vostres estats al Facebook. Com les gestioneu?

El que vam decidir va ser que ho portés només una persona. En aquest cas, me n’encarrego jo i escric el que estic pensant en aquell moment, el que em passa pel cap i el que penso que pot ser graciós, perquè crec que és interessant que la gent sàpiga les coses que pensem. No només a partir de les cançons, sinó també a partir de quan els hi comuniquem els concerts i com encarem el dia a dia com a grup.

Després de 72 concerts, si mires enrere, què és el que t’ha sorprès més?

El que em feia patir quan teníem tants concerts lligats abans de començar l’estiu era que ho aguantéssim tot, que ens aguantéssim entre nosaltres i que la meva veu aguantés tanta canya. M’ha sorprès que hem aguantat i hi ha hagut una evolució impressionat des del primer concert a l’últim.

L’altre dia, comparant el primer cartell de concert, a la sala Moscou de 600 persones, un dissabte aquí a Osona amb el d’ara de final de gira, a la sala Apolo amb molta més capacitat, un dilluns a Barcelona, i amb els logos de les empreses que ens porta producció, comunicació, etc. Es tracta d’una evolució molt gran que com que ha estat tan progressiva no ens n’hem adonat. Si ho comparem és flipant.

Per a un grup d’Osona, què va significar poder tocar a la plaça de Vic durant el Mercat de Música Viva?

Va ser un orgull poder ensenyar a tota la gent d’Osona el que nosaltres fem. És un escenari que hem pogut veure des de petits, hi hem vist actuar grups molt grans. És un lloc molt mediàtic, hi ha molts mitjans i vam poder arriba a tot Catalunya amb el fet de tocar a Osona. D’entrada, la sensació era tocar al lloc més gran d’Osona però en realitat repercutia a Catalunya, Espanya i Europa.

A dia d’avui, a qui enviaries a la lluna i no li enviaries records?

Hi enviaria a la gent que és dolenta, fan les coses malament i repercuteixen a molta gent com podria ser en Wert, el ministre d’educació, o la majoria de polítics que només pensen en ells, els que pensen en tothom, no.

El proper dia 4 de novembre feu el final de gira en un concert que tituleu “Ens casem amb tu”. Com va sorgir la idea? Quines expectatives teniu?

El fet aquest de casar-nos amb la gent es farà perquè durant la gira hem anat detectant un cert amor cap a la gent que ens segueix i que tot el que fem sigui més gran. Pel Facebook sempre deia que els estimava, així doncs que el que podíem fer era casar-nos amb tota aquesta gent. Vam pensar anar mes enllà, com que està de moda que tot duri poc, les relacions de parella o les feines, vam decidir que el millor que pot passar és que tothom es casi amb tothom. Així si ho deixes amb una persona tens a totes les altres! Serà difícil, però ho volem intentar.

Tens alguna anècdota d’alguna actuació?

N’hi ha moltes que són bones i alguna de dolenta. Ara em ve el cap una de dolenta, un dia que estàvem tocant i hi havia gent que ens tirava gel dels cubates i els gots. Una altra, també molt heavy va ser quan una tia va pujar a l’escenari se’m va enfilar del coll i jo la vaig intentar aguantar perquè estava tocant la guitarra. Quan vaig anar a cantar em vaig adonar que no podia cantar amb una tia penjada del coll.

I d’anècdotes bones, n’hi ha milers. Sempre quan veus a la gent del públic que ho donen tot és brutal, i també va ser molt bo el primer dia que la gent va començar a despullar-se amb la cançó dels passos importants es fan sense roba, va ser fantàstic.

Quin és el moment més especial?

Quan els mànagers es van començar a interessar per nosaltres, va ser molt sorprenent. Va ser realment quan vam començar a veure que el que fèiem agradava a la gent que movia el panorama de música catalana. També era una alegria cada vegada que sabíem que faríem concerts grossos.

Quina és la cançó que t’agrada més? I quina és la que més et representa?

En general m’agrada tocar-les totes, ja que vaig triar les deu que em representaven més i que podria sentir-les durant més temps, entre dues centes cançons diferents. En la majoria de cançons intento dir coses que puguin reflectir a tota la gent, però n’hi ha d’altres que tenen molts punts personals com “espaguetis, el plat per excel•lència” o la cançó que parla que vaig viure en una casa de pagès. Quan veig a la gent que la canta penso que la gent està cantant la meva vida, és impressionat.

Ja heu anunciat que hi haurà nou CD, quines són les expectatives que us marqueu?

Serà un CD una mica més madur en el sentit que ens coneixem més musicalment com a músics. Segurament, serà mes profund perquè personalment he anat trobant la meva manera d’escriure i d’explicar les coses que sento. En general crec que no que serà millor sinó que serà diferent, més madur i sabent les coses que volem dir i que volem fer.

Ens podries explicar alguna cosa d’aquest nou CD?

Hi haurà cançons d’estil musicals que encara no havíem explotat i que hem sentit la necessitat de fer-ho.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 857 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't