ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Jovita Ponce, de 42 anys, també es doctora en Neurociències i fundadora de les Pocions de la Jovita. Defensa el moviment Residu Zero en xerrades, la darrera aquest cap de setmana passat a Montseny.
Vivim envoltats de plàstics, oi?
Absolutament, hi ha plàstics a tot arreu i a tothora.
I en calen tants?
Depèn. Als interruptors de la llum, el plàstic és important perquè no ens electrocutem. I també agraïm el plàstic d’un sol ús dels productes injectables, per exemple, quan ens fan una analítica. I n’hi ha també quan entrem a un cotxe, als nostres mòbils, als ordinadors… Aquests plàstics formen part de la nostra vida quotidiana i són de llarga durada. Però n’hi ha molts d’altres que no caldrien. Els que són més problemàtics són els d’un sol ús, amb algunes excepcions.
Vostè defensa que cal canviar d’hàbits quotidians per reduir el consum de plàstics, com ara quins?
Tot allò que puguem en la mesura que puguem. Em trobo persones que diuen: “Tot això que dius és molt bonic, però si no es canvia a escala global, jo què hi puc fer?” Doncs cada petita acció ajuda! És clar que jo soc un individu molt petit en un món molt gran, però si anem sumant petites accions ajudarem a canviar les coses. Per exemple, si fins ara utilitzava una ampolla de plàstic d’un litre i mig d’aigua al dia, doncs a veure si puc fer servir una ampolla de vidre o d’alumini o de plàstic de llarga durada. Si pot ser sense plàstic, millor, però la capacitat de la nostra economia també intervé en les decisions que prenem.
Més plàstics que caldria evitar?
Una de les R importants per al plàstic és el rebuig. Per exemple, hi ha comerços que venen la fruita plastificada de més, quan la majoria de fruites ja tenen la seva cuirassa natural. En aquest cas el plàstic no cal, per tant, caldria rebutjar aquesta manera de comprar i adquirir-la en comerços que la venguin a granel. Ara estan penalitzades amb preu les bosses de plàstic, però és interessantíssim tornar al cabàs i el carro de la compra contra els plàstics d’un sol ús.
I al món de la higiene?
Caldria tornar als orígens dels sabons i els xampús. O sigui, a la versió de pastilla sòlida. Així ens estalviaríem les ampolles de plàstic de les versions líquides. A la dutxa, la legislació no permet que hi hagi envasos de vidre pel perill de trencament i que els vidres ens facin mal. Per tant, tornar a la pastilla, sense envàs, seria una molt bona opció.
En un gel o en un xampú, hi ha diferència entre la pastilla sòlida o la versió líquida?
Hi ha diferències. L’objectiu d’un xampú o d’un gel és netejar; altres també nodreixen però, vaja, l’objectiu és netejar i, per fer-ho, calen uns ingredients que es diuen tensioactius. N’hi ha que serveixen perquè siguin més sòlids o més líquids. Això no té res a veure si fa més o menys escuma.
O sigui, una pastilla de sabó seria igual d’eficaç o d’útil que aquest mateix sabó en líquid.
El poder netejador el dona els ingredients que fem servir, no si és líquid o sòlid. Els darrers temps hem fet servir sabons líquids per comoditat, perquè ens sembla que els podem distribuir millor, però realment perdem molt material. En canvi, amb la pastilla no perdem tant material.
Com a empresària que es dedica a la cosmètica, l’objectiu de reduir a la mínima expressió els envasos pot ser un problema?
Reduint envasos costa fer formulacions que puguin ser estables sense envasos. O sigui, que és un repte. El cas d’una crema hidratant, on trobem sobretot aigua i greixos. Si vull obtenir el mateix en sòlid és complicat perquè la part d’aigua no se solidifica. Si vull fer una crema hidratant en pastilla, hauré de treure-li tota l’aigua i, per a moltes persones, això serà molt poc agradable, fins i tot incòmode. Les pastes de dents també serien un altre repte.
{{ comment.text }}