| 22:32
Opinió

Què passaria si com a vianants ens atropellés el conductor d'un patinet elèctric sense assegurança i ens causés lesions?

De patinets elèctrics i derrapant

Surto d’una reunió de treball al vespre en un poble de la comarca, coincideixo amb el canvi de torn laboral d’una empresa d’on en surten els empleats, que, com jo, es dirigeixen a Vic. És tard, ben fosc, plou i hi ha una visibilitat reduïda evident. En el trajecte entre els dos indrets, em trobo esquivant quasi mitja dotzena de persones que circulen totes per la carretera amb el seu patinet elèctric. Quasi ningú porta casc. Només algun porta armilla reflectora, no porten llum suficient i són força invisibles pels altres conductors. No pretenc criminalitzar aquests descrits usuaris de patinets, potser es veuen forçats per la seva situació econòmica i circumstàncies a traslladar-se in itinere del seu lloc de treball als seus domicilis, en hores nocturnes i en un transport econòmic perquè potser no es poden permetre res més. Però reflexiono que no es pot obviar la seva part de presumpta responsabilitat en fer-ho d’aquesta manera i circulant per on no toca. Això que feien era perillós, començant per la seguretat d’ells mateixos.

Els nostres poders legislatiu i executiu deuen considerar que encara no són prou els morts i accidents actuals amb aquests vehicles, per no haver regulat amb urgència aquesta qüestió que ens està posant a tots en risc. El Butlletí Oficial d’Assegurances va publicar que el 2022 es van registrar a l’Estat espanyol 229 accidents amb patinet elèctric, amb un total de 12 víctimes mortals. Potser la reacció vindrà, com passa sovint, quan siguin centenars les víctimes i facin ferum a les estadístiques o es converteixi en un clam popular que afecti la classe político-dirigent i els seus càlculs electorals. Ja fa anys que s’estan venent aquests tipus de vehicles arreu, sense cap mena de control ni registre i sense cap normativa exigible de tenir una assegurança obligatòria de tot tipus de danys a tercers. Poquíssims ajuntaments a tot l’Estat (una dotzena mal comptats), mitjançant ordenances, ho estan començant a regular per mirar de mitigar el desgavell. Els patinets elèctrics estan considerats VMP (vehicles de mobilitat personal), segons el RD 970/2020, Monoplaces (veure-hi, però, que n’hi ha que pugen dues persones alhora és esfereïdor), d’una o més rodes propulsats per motor elèctric i que els habilita per anar a velocitats entre 6 i 25 km/h (obviarem ara el tema dels imprudents que els truquen per poder anar a 40 o 50 o més km/h, amb el perill inherent afegit). Tenen caràcter només urbà, ja que el RD 970/20 que va modificar el Reglament de Circulació en prohibeix la circulació per voreres, zones de vianants, travessies, vies interurbanes, autopistes, autovies i túnels urbans. El que feien els usuaris del patinet que us deia al principi no està permès i fer-ho en aquelles circumstàncies era, presumptament, irresponsable, com també ho són els usuaris de patinets elèctrics que circulen per les voreres d’ús exclusiu de vianants i a velocitats perilloses, cosa que passa massa sovint, provocant ensurts i incidents. Són vehicles que estan exempts d’obtenir cap mena d’autorització administrativa i si es fiquen a circular per la carretera ho podrien estar fent persones que desconeixen el codi de senyals de trànsit, prioritats, sentits de circulació, prohibicions/obligacions viàries i un llarg etc. Està previst que els models VMP que es comercialitzin a partir del 22-1-24 hauran de tenir un certificat de circulació, però els venuts al mercat abans podran seguir circulant sense el certificat fins al 22-1-27, i mentrestant un altre buit legal generador de descontrol.

El tema de l’assegurança obligatòria a tercers és dels més preocupants, amb efectes devastadors en cas d’accident, ja que ara a escala europea/espanyola no n’està regulada l’obligatorietat. Conseqüències? Doncs que molts dels usuaris de VMP no tenen cap assegurança, ergo tot el que no és obligatori i provoca una despesa a la butxaca els imprudents i els que van escassos de diners tendeixen a estalviar-ho. Un cas hipotètic: un usuari de VMP ens atropella com a vianants i ens causa la mort/lesions i no té cap assegurança i suposem que és l’únic culpable de l’accident (circulava per on no toca, anava massa ràpid, no ha vigilat, no ha cedit una preferència…), a part que serem les mateixes víctimes les que tindrem tot el pes d’haver de demostrar que tota la culpa era seva, via articles 1.902 i 1.903 del Codi Civil (responsabilitat extracontractual); afegim-hi a més que si es dona el cas que el conductor del patinet no és solvent econòmicament (i si és un menor d’edat, a veure si estem de sort que siguin solvents els seus pares/tutors, si no malament), llavors, com es diu col·loquialment, hem begut oli. És el colofó al drama afegit per se de les lesions/mort. Podríem no cobrar res de ningú, ja que tampoc podrà indemnitzar-nos subsidiàriament el Consorci de Compensació d’Assegurances, ja que aquest només s’obliga a pagar (quan no hi ha assegurança) si l’accident és amb vehicles de motor, i els VMP no ho són. Ara es discuteix, que no està clar, si la garantia de responsabilitat civil de les assegurances de la llar (els que en tenen, clar) poden cobrir o no els accidents de VPM dels residents d’aquella llar, això sí, amb el límit de cobertura contractat (que solen ser força baixes). Albiro que si es donés el cas que s’interpretés així en un futur, prou que les asseguradores ho exclouran d’immediat de la seva oferta de pòlisses de la llar, per no haver-hi de fer front. Per reblar el clau, afegim que si el conductor del VMP quan provoca lesions o ens mata resulta que es comprova que en el moment de l’accident anava sota els efectes de l’alcohol i/o substàncies psicotròpiques (drogues), actualment mai podrà ser ni acusat, ni processat, ni menys condemnat en la via penal pel delicte contra la Seguretat del Trànsit de l’article 379-2 del Codi Penal vigent, ni per imprudència temerària de l’article 380 i següents del mateix Codi (ja que només està tot previst pel cas de vehicles de motor i ciclomotors), ja que els VMP, torno a dir-ho, no són vehicles de motor.

Fa més d’un quart de segle, va passar una desregulació temporal semblant amb el tema de la multipropietat. Els pobres consumidors de llavors afectats no ho obliden. Es va permetre durant anys que la gent pogués comprar un producte que no estava gens regulat legalment, però havent de fer front a les obligacions signades, per un concepte com la mutipropietat, que ni tan sols estava definida en el Codi Civil del nostre país i amb funestes conseqüències obligatòries pels signants d’aquells contractes. No aprenem res. Pels poders públics i els que en tenen la responsabilitat jurídico-política de fer-ho, als quals paguem entre tots, perquè també ens protegeixin i ens evitin situacions d’aquesta mena, els hauria de fer pensar molt tot això i sobretot actuar amb molta urgència, però tornem a veure que no és el cas. Ens tornen a tenir en un in albis, novament un buit legal de conseqüències funestes. Un altre desgavell preocupant i seriós, fins que no es reguli en un futur, esperem, tot plegat. Però pels centenars, o milers, que mentrestant se’n veuran afectats i en quedaran perjudicats, per ells sempre serà massa tard. I si algú que pateix les conseqüències d’aquesta desregulació legal sospesa instar una demanda de reclamació contra l’administració per presumpta responsabilitat patrimonial per no haver regulat això i deixar-nos desvalguts, un consell: val més que ho deixi córrer ara mateix, perquè actualment li esperen molts anys de processos i instàncies molt cares, amb impossibilitat de recuperar les costes invertides passi el que passi (l’administració ja no paga mai costes, encara que la condemnin) i amb un hipotètic resultat final més aviat tirant a terriblement decebedor. En patinet i tots plegats, derrapant.