Model associatiu i cultural
Dilluns al matí. Cafè amb el president de l’Associació Cultural (AC), Ricard Caussa i Moreno (Granollers, 1952), al bar-restaurant La Troca de Roca Umbert. Aquests dies de Sant Jordi, el Centre d’Estudis publicarà el número 25 de la revista Ponències. En aquests darrers 25 anys, s’hi han publicat un centenar de treballs. Al capdavant hi ha una junta de 10 persones amb Jaume Dantí com a director, Diego Sola com a secretari i Jordi Planas com a editor. Tot aprofitant l’avinentesa, la conversa va més enllà d’aquest fet concret i se centra en la vida de l’AC. L’entitat, fundada el 6 d’octubre de 1947, ha presentat una llarguíssima llista de propostes culturals i socials des d’aleshores. Al capdavant des del gener del 2000, en Ricard Caussa és l’11è president. El van precedir Pere Canal (1947), Oriol de Riba (1955), Pere Font (1959), Esteve Sala (1967), Joan Camps (1973), Pere Illa (1977), Gregori Resina (1979), Lluís Tintó (1982), Rafael González (1987) i Lambert Botey (1998).
L’AC deu el seu nom a la iniciativa impulsada per l’Asociación Cultural de Antiguos Alumnos de Segunda Enseñanza. Els fundadors foren Pere Canal, Josep Oriol Montaña, Ramon Munné, Josep Verde Aldea, Enric Rahola, Josep Roure, Salvador Llobet, Marià Puig, Jaume Sagalés, Rosa Prat, Josep Ramoneda i Francesc Llobet. Convertida en AC el 1953, va néixer “amb l’objectiu d’oferir en plena postguerra actes culturals d’una certa categoria”. La seva oferta se centra sobretot en el camp de l’ensenyament escolar, musical, literari, fotogràfic, teatral i altres, com la borsa d’estudis Memorial Joan Camps.
Cal subratllar la bona acceptació que han tingut –quins records dels
cicles de teatre del TAC dels anys 70 amb Gregori Resina com a referent!– i encara tenen les seves propostes. L’AC (legalment una associació) va crear el 2004 la Fundació Privada Cultural de Granollers AC per donar adequada cobertura legal al seu increment d’activitats. Alguns membres de la junta van passar a ser patrons de la fundació: Joan Sánchez, Antonio Vicente, Teresa Llobet, Lluís Bauxell, Carles Vives, Lambert Botey, Jordina Medalla, Jordi Planas, Teresa Torrents i Ricard Caussa. A la junta de l’AC hi figuren alguns d’ells i altres com Patrícia Gil, Jordi Pardo, Joan Garriga, Martí Ventura, Marta Estrada i Joan Bellavista.
La Fundació AC, amb seu al carrer Roger de Flor, té uns 400 socis i 11 treballadors. Centren la seva tasca –sota la coordinació de Teresa Llobet i la direcció de Montserrat Homs– en projectes com les “Activitats per a les escoles” al Vallès Oriental, Maresme i Osona; així com altres ofertes per a centres escolars de teatre i literatura, el TdeBat, la Cantània o el Tots dansen. També es cuiden, amb Martí Pujadas al capdavant, del Cinema Edison, projecte en funcionament des de fa dos anys. Malgrat les adversitats de la pandèmia, Caussa es mostra content de la bona acceptació fins ara. “Volíem un cinema dins de la ciutat de bona qualitat i estem en el bon camí per aconseguir-ho”, diu. El president de l’AC destaca la feina feta voluntàriament pel Cineclub durant molts anys, una proposta amb noms propis com el de l’Esteve Sala als anys 60 i altres de més recents com Lambert Botey, Jordina Medalla, Lluís Bauxell, Carles Vives, Joan Castellsagué, Esteve Plantada i Teresa Llobet.
En relatar aquests vivències, en Ricard pensa en la importància que té per a ell el fet de compartir amb la ciutat un projecte que l’omple “humanament, socialment i culturalment”. Sentiments comparables, segons afirma, amb els de la relació que encara manté amb els juvenils amb els qui va jugar al BM Granollers: els germans Joaquim i Ferran Raga, Paco Baños, Jordi Vecilla, Josep Cerezo, Ramón Meléndez, Joan Clos, Ramon Font…
Llicenciat en Ciències Empresarials i jubilat des del 2017, va fer de professor 10 anys a l’EMT i tot seguit va entrar a treballar a l’Ajuntament el 1986, on va ocupar càrrecs de responsabilitat a les àrees de cultura, educació, comunicació, transports i mobilitat. “Vist ara des de fora, i si la comparem una mica, jo crec que Granollers és una bona ciutat per viure-hi”, assenyala. Nascut al carrer Sant Roc número 9, “on els pares, Joaquim i Anna Maria, i l’àvia Maria Calzada regentaven la botiga de perfumeria Caussa”, viu des de fa 40 anys a Palou. Casat amb Montserrat Roca, el matrimoni té dos fills: Laura, de 36 anys, i Aleix, de 35.