Oques contra les males herbes

Oques de raça empordanesa però amb residència a Granollers per controlar el creixement de males herbes en camps de conreu, especialment en vinyes i camps d’arbres fruiters.

El 9 Nou
29/06/2015

És l’aposta de Josep Simon que ja està fent una prova en unes vinyes de la zona de la Terra Alta, a Granollers. Tenen uns 80 anys d’antiguitat i es van intentar recuperar fa uns 15 anys. “Es tracta de tenir tot el sector de vinya i arbres fruiters nets d’herbes deixant pasturar les oques. Deixen l’herba arran de terra i els paràsits indesitjats, en lloc d’anar a la vinya, van molt a l’herba”, explica Simon, que té 37 anys i aviat es traslladarà a viure a Palou. A banda de les oques, també fa d’apicultor. Amb tot, és electromecànic i treballa fent tasques de manteniment.

Sota el paraigua de la marca Productes de Palou, Simon ja ofereix les oques a altres persones que vulguin mantenir sense males herbes els seus camps. Té capacitat per desplaçar la vintena d’oques a qualsevol punt del Vallès Oriental. El desplaçament es fa amb caixes especials per a aviram que garanteixen el benestar de les oques durant el seu trasllat.

“De moment, és un projecte molt nou i estem treballant amb la prova pilot. El propietari està molt content de com està funcionant a la seva finca. La gent està molt interessada però el desconeixement de la utilitat fa que necessitem fer-ne més difusió i poder explicar els beneficis”. Simon els té clars: “Van bé per netejar d’herba les finques. Té l’avantatge que és un sistema ecològic perquè no es fan servir herbicides ni maquinària i, per tant, la despesa és menor”. A més, els excrements de les oques ajuden a fertilitzar el terreny de forma natural. Les oques “mengen el 60% del seu pes en herba i no arrenquen, sinó que seguen”. El seu pes és reduït –entre cinc o sis quilos– i, per tant, no compacten el terreny com sí que passa amb maquinària o altres animals com ovelles i cabres.

Simon va començar l’octubre de l’any passat amb 10 oques de pura raça que va adquirir a un criador de Girona que des de fa un segle ha anat tenint aquesta espècie, “una raça minoritària i en retrocés perquè ha estat molt creuada i durant molts anys ha estat en perill d’extinció”, exposa Simon. A l’hivern, van aparellar-se i pondre ous que van ser covats per unes gallines de la raça flor d’ametller, que també és una raça autòctona catalana. Ara ja en té una vintena.

OUS, CARN I PLOMES

Josep Simon també pensa en altres sortides per a les oques. Per exemple, la venda dels ous (en ponen uns 50 l’any) amb un bon valor nutricional (contenen àcids grassos insaturats i minerals com el ferro, potassi o fòsfor). També se’n pot aprofitar el fetge per fer foie, la carn i les plomes per farciments de nòrdics o anoracs.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 102 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't