Per tant, les poblacions situades més al nord –per exemple a la Gran Bretanya– pateixen fluctuacions més importants que les de zones més meridionals com Catalunya. Això es desprèn de l’anàlisi de les dades recollides durant dues dècades als projectes de seguiment de les poblacions d’una trentena d’espècies de papallones a les illes britàniques i Catalunya.
Tot plegat té incidència en el risc de pervivència de les diferents espècies. “Els ecòlegs sabem que quan la mida d’una població és molt inestable hi ha més risc que s’extingeixi. Per tant, els resultats també ens indiquen que a les latituds altes hi ha més probabilitat que algunes espècies s’extingeixin”, afirma Stefanescu. Les fluctuacions es relacionen amb el clima de les latituds situades més al nord, també conclou la recerca.
{{ comment.text }}