EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Pecanins, un músic a reivindicar

Prats de Lluçanès ceommemora el 140è aniversari d’aquest popular folkorista, músic i pedagog nascut el 1883

Folklorista, pedagog, director, compositor, pianista i violinista són algunes de les facetes en les quals va destacar Joaquim Pecanins, un pradenc conegut sovint perquè va recollir la popular nadala Fum, fum, fum al seu poble natal a inicis del segle XX, una cançó avui universal traduïda a diferents idiomes i que es va difondre ràpidament gràcies a un primer impuls dels músics Francesc Pujol i Joan Lamote de Grignon, entre altres, que en van fer una primera harmonització per a l’Orfeó Català i l’Orfeó Manresà.

Amb motiu del seu 140è aniversari, celebrat amb uns mesos de retard, se li va retre un homenatge el passat 21 de gener, en el transcurs del qual es van poder escoltar algunes de les seves composicions i harmonitzacions interpretades per grups locals i dirigits per Anna Gorchs i Rosa Rodríguez. En aquest acte l’etnomusicòloga Glòria Ballús, que va interpretar algunes peces del mestre al piano, va fer una breu pinzellada de la seva vida des de diferents vessants i va reclamar que pugui tenir el reconeixement merescut per tal que la seva música sigui present en els repertoris concertístics.

Pecanins va néixer el 1883 a Prats de Lluçanès en una família benestant i ja de ben jove va col·laborar amb l’Orfeó del Lluçanès. A Barcelona va fer estudis de piano, orgue, violí, harmonia i cant gregorià a l’Escola Municipal de Música i al Conservatori del Liceu. El primer càrrec musical el va tenir a l’Orfeó Manresà, que va dirigir entre el 1908 i el 1920, una etapa en què va destacar per la interpretació d’una de les cantates de Johann Sebastian Bach, tot un repte per a l’època. Gairebé de manera simultània ho va fer a la Schola Choral de Terrassa, de la qual va ser subdirector des del 1911 i director des del 1920, a més de dirigir l’Escola Municipal de la mateixa ciutat (1920-1925) i ser el fundador i director del Conservatori de Terrassa (1925-1936) i d’una orquestra de corda.

El 1908 es va casar amb Carme Bach Reixach, de qui va enviudar, i el 1941 es va traslladar a Banyoles amb la seva segona esposa, Maria Vallès Mestre, lloc on va exercir com a professor de música a l’Acadèmia Abat Bonito, fins a la seva mort el 1948. Sempre es va mostrar molt interessat a recollir melodies del lloc on va néixer i amb aquests aplecs va participar en els concursos de la festa de la música catalana organitzats per l’Orfeó Català. Uns reculls que van ser premiats en les edicions de 1904, 1905 i 1906 amb una miscel·lània de 28, 46 i 55 peces, respectivament. En anys posteriors una selecció d’aquests temes es van publicar amb el títol de “Cançons Populars Catalanes” a la Revista Musical Catalana i igualment en difongué d’altres al Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages.

També va participar en la recuperació de cançons del Ripollès amb Tomàs Raguer i va impartir diverses xerrades sobre folklore en diferents punts de la geografia catalana. En la seva faceta de pedagog, molt interessat per difondre els coneixements musicals, va impulsar el mètode Jaques-Dalcroze per a infants, conegut com a gimnàstica rítmica, i va publicar un mètode de teoria de la música per als més menuts. Com a compositor va escriure diverses obres per a piano, per a veus, per a corda i algunes sardanes, i a més va harmonitzar més de cent cançons per ser interpretades per grups corals. Per tot aquest bagatge Ballús va qualificar-lo d’exemple de músic molt complet, culte però a la vegada interessat per la tradició oral i amb una gran estima pel país, un perfil molt habitual a començaments del segle XX. En l’actualitat té dedicades dues vies públiques en la seva memòria, un carrer a Prats de Lluçanès des de 1981 i un altre a Banyoles des del 2003.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 867 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't