ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Adriana Teixidó, de 18 anys, estudia a l’Institut Vilanova del Vallès. Un treball seu sobre el mar i els plàstics ha estat finalista de l’Stockholm Junior Water Prize, un premi que, a l’Estat, organitza la Fundació Aquae d’Agbar.
El seu treball es titula La mar de plàstic. Relació entre la concentració de plàstics i la deriva litoral a la costa catalana. En què consisteix?
He intentat esbrinar si existeix una relació entre la concentració de plàstics i la deriva litoral.
I aquesta relació hi és?
Jo he trobat que sí, però només he tingut en compte un factor, la deriva. És probable que també influeixin altres factors, que els he indicat per a futures línies de recerca.
Què vol dir deriva litoral?
És la responsable del moviment de sediments al llarg de costa. Fa que les onades arribin a la platja de forma obliqua i generi una mena de ziga-zaga que va arrossegant els sediments –en el nostre cas, els residus plàstics– al llarg de la costa.
Ha analitzat mostres de sorra de platja.
He fet tres mostrejos. Un, a la demarcació de Tarragona, a la platja de Torredembarra. El segon a Barcelona, a la platja de Mataró. I el tercer a Girona, a la platja de Roses.
I en aquestes sorres ha trobat plàstics. Diferents? Els mateixos?
N’hi ha de diferents, però els més abundants són els de polietilè, que al final és el més utilitzat i fabricat a Espanya.
Per a què es fa servir el polietilè?
És a les bosses de plàstic de tot tipus, els contenidors hermètics, el paper film…
I ha trobat altres plàstics?
Hi ha el PET, el poliestirè, la silicona… N’hi ha una pila!
I tots aquests plàstics acaben al mar i el mar els escup a la sorra?
Es van degradant i sí, acaben entre la sorra.
Per què cal investigar els plàstics que hi ha al mar?
Jo el que he volgut és conscienciar la gent del que nosaltres mateixos estem provocant perquè no es recicla bé, pel mal ús dels plàstics que fa que acabin al mar i que tornin cap a nosaltres. El que he intentat és demostrar que això ho provoquem nosaltres i que ens està matant.
Matant en quin sentit?
Vull dir que nosaltres hem creat aquest món de plàstics que ens està destruint. O sigui, que hi hagi tants plàstics posarà fi a l’ecosistema marí i els microplàstics ja els estem consumint a partir dels peixos que pesquem i mengem.
Com li ha nascut aquest interès pel mar?
Des de molt petita que estiuejo a Roses amb la meva família. Al meu pare, el meu germà i a mi ens agradava molt bussejar i vèiem de tot: peixos, pops, sèpies… De tot. Quan em ficava a l’aigua m’agradava comptar els peixos que veia per dir-l’hi a la meva mare que ens esperava a la sorra. Doncs hi va haver un dia que vaig comptar més plàstics que peixos i jo crec que llavors és quan va néixer la idea del treball de recerca que havia de fer per a l’institut.
Ara començarà tot el seu procés per superar la Selectivitat. Voldrà fer alguna carrera científica?
Doncs no, vull fer fisioteràpia.
Res de relacionat amb química ni amb física…
Totes aquestes matèries m’agraden moltíssim, però com a afició. De molt petita que m’agrada el mar i donar-li voltes al tema dels plàstics. I estic segura que participaré en projectes de recollida de plàstics, per exemple. Però vull estudiar fisioteràpia.
I per què la fisioteràpia?
Jugo a bàsquet i m’he lesionant molt, de manera que he estat amb molts físios i m’els estimo molt.
Vostè que és jove, com s’imagina cap a on anirà el món?
Ara anem pel mal camí, anem cap a la destrucció. Se’n parla molt, del canvi climàtic, però no de com ens afecta la vida. Si no prenem mesures, acabarem molt malament.
{{ comment.text }}