En Joan va néixer amb atrèsia de vies biliars. El seu fetge estava malalt i no tenia cura. Amb només dos mesos el van operar per intentar arreglar-li, “però la operació no va funcionar i ens van dir que s’hauria de trasplantar. Va entrar a la llista d’espera d’un trasplantament”, expliquen els seus pares Ivan i Ester.
Com que la seva salut cada dia estava pitjor i no arribava un fetge adequat per a ell els metges els van plantejar la possibilitat del donant viu. “Nosaltres vàrem dir que sí de seguida. L’Ivan era compatible i després de fer-li totes les proves i comprovar que tot estava bé van posar data per a l’operació”. En Joan tenia vuit mesos i mig quan el van operar. “Els mesos abans del trasplantament van ser els pitjors, en Joan cada dia estava pitjor, va estar molts dies ingressat però no va perdre mai el bon humor”, explica l’Ester.
L’operació va ser molt llarga, l’Ivan va entrar al quiròfan de l’Hospital General a primera hora del matí i en Joan va sortir del quiròfan de l’hospital infantil a quarts de 12 de la nit. La recuperació d’en Joan va ser una mica més lenta de l’habitual perquè estant a la UCI va tenir algunes complicacions, però pel que fa al fetge no va tenir mai cap problema.
Després del trasplantament tot ha estat molt diferent, expliquen. “La recuperació la comences a veure l’endemà mateix, en 24 hores passes de tenir un fill que està molt malalt i que cada dia està una mica pitjor a tenir un fill que, tot i estar molt delicat perquè li acaben de fer una operació molt important, cada dia està una mica millor”.
Durant el primer any després de l’operació en Joan no va poder anar a l’escola ni tenir gaire contacte amb nens, per protegir-se de possibles malalties. També havia d’anar a l’hospital molt sovint a fer-se controls. Ara, set anys després del trasplantament, fa vida normal i només ha de prendre medicació cada dia i fer-se controls periòdics. Pel que fa al pare, els metges van dir que al cap de dos o tres mesos el seu fetge ja tornava a tenir una mida igual que abans. “Va haver de fer bondat i una mica de repòs al principi, però al cap d’uns mesos ja tornava a fer vida absolutament normal” diu l’Ester.
En Joan sempre ha sabut que porta un tros de fetge del seu pare. La mare diu que ho porta “molt bé”. “No té cap problema per parlar del tema però tampoc li dóna gaire importància, ho viu d’una manera molt natural”. En Joan explica la seva vivència amb naturalitat. “Quan vaig néixer el meu fetge estava molt malalt. Me’l van haver de treure i posar-me un tros del meu papa”.
{{ comment.text }}