Ricard Font: “A la línia de Vic, més que anuncis esperem concrecions en obres”

ENTREVISTA a Ricard Font, secretari d’infraestructures i mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El 9 Nou
20/03/2016

En quin punt està el projecte per fer la variant de la C-59 a Sant Feliu?
Aquest mes iniciarem el procés per encarregar el projecte constructiu. Són uns 25 milions d’euros i creiem que és una inversió que estaria justificada a mitjà termini. És un projecte que ens hem de mirar molt bé per tot l’entorn ambiental de Sant Feliu.

Des del municipi es planteja la necessitat d’adoptar millores de seguretat a la travessia urbana.
Ens vam reunir amb representants de l’Ajuntament i dels grups municipals i vam arribar a un compromís per avaluar les micromesures que podem fer. Ja hem actuat en aquesta línia: vam fer millores a la C-59 a l’entrada de Sant Feliu instal·lant pivots, bandes rugoses i altres elements que han reduït molt la sinistralitat. La millora de la sensació de seguretat reverteix en una millora de la seguretat real i la reducció dels accidents.

La data de caducitat dels peatges de l’AP-7 s’acosta. Què passarà?
Algunes concessions s’acaben en un horitzó de cinc anys. Hi ha d’haver un debat de país sobre l’estratègia d’homogeneïtzació al voltant del pagament per fer ús de les vies d’alta capacitat, que ha de ser obert i transparent. És bo que el país faci aquesta reflexió perquè tenim la voluntat de gestionar totes les vies d’alta capacitat. Qualsevol gestió ha de ser amb un model harmònic. Volíem fer l’eurovinyeta a la C-25 però no tenia sentit posar-la mentre l’A-2, de titularitat estatal, estigués lliure de cap quota.

Sense peatge a l’AP-7, es podrien estalviar de construir les calçades laterals de la C-35 per connectar Granollers i Cardedeu?
Quan les concessions arriben al final de la seva vida, s’ha de fer un debat sobre totes les infraestructures que, històricament, venien a ser alternatives gratuïtes de vies de peatge.

I a la C-33?
Teníem pendent la millora de l’accés de la C-33 a Mollet, que ja s’ha fet. A més, avui disposem de la C-17 transformada en una autovia gratuïta. Mollet ara té una carretera que connecta amb Barcelona de manera fàcil i àgil, que no està congestionada i és gratuïta. La reivindicació històrica de Mollet crec que està resolta i així ens ho ha dit l’alcalde. Em remeto a les seves paraules.

Li va sorprendre l’anunci d’Ana Pastor, ministra de Foment en funcions, de tornar a encarregar l’estudi informatiu del quart cinturó fins a Granollers?
No sé si sorpresa o no. No diré altra cosa que el que ja ha dit el conseller Rull: la decisió de com i de quina manera es planificarà i projectarà la via que ha de connectar Terrassa amb Sabadell i Sabadell amb Granollers, Sant Celoni, o el que en el seu moment es planifiqui, serà una decisió que es prendrà des de Catalunya. Aquest és el nostre compromís.

Però sembla que ho vol decidir la ministra.
A l’actual ministra, si repeteix, o a qui sigui el futur ministre de Foment, li plantejarem que la decisió de com construïm vies d’àmbit més local o regional, ha de correspondre al país i, per tant, a les seves administracions territorials.

I el debat amb el territori com s’afrontarà?
La majoria d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres agents saben que quan la Generalitat negocia traçats ho fa amb ple consens i sense imposicions, amb llibres oberts i compartint les decisions. És l’única manera que el territori es faci seves les infraestructures. Si jo ara digués com s’ha de fer ja estaria violentant aquest principi. N’hem de parlar amb tots per definir-ho. I és una tasca de pocs titulars i molta feina.

Què en saben, de la redacció del projecte de desdoblament per trams de la línia de tren de Vic?
En la reunió amb el conseller Rull, la ministra Pastor ens va dir que volen acabar de redactar el projecte i aquest mateix any començar la licitació de les obres. A partir d’aquí, més que anuncis necessitem que les licitacions es vagin produint i aconseguim els desdoblaments parcials que ens han de permetre millorar un servei públic que, de tot el sistema de rodalies de Barcelona, ara és el que pateix més la manca de fiabilitat.

Li fan confiança?
Té tota la nostra confiança si abans del 31 de desembre passen coses o se’ns explica per què no han passat. Al final, la credibilitat i la confiança es guanyen explicant als ciutadans què passa i per què passa. Tots podem patir retards. Però si no s’explica res i passen els mesos i els anys i no hi ha cap novetat, llavors és quan la gent perd la confiança. Sempre hem dit a l’Estat que si compartim estratègies i informació i la compartim amb els ciutadans serem capaços de trobar complicitats per entendre’ns amb els ciutadans.

I això passa amb Foment?
No sempre. Si no, no demanaríem el traspàs de tota la xarxa. Vam plantejar un pla de millora amb una fita que eren 306 milions d’inversió i l’estudi informatiu de l’R3 i, en el cas dels 306 milions, el grau d’execució fet, que sabem que està al voltant del 2%.

Confien més en la gestió des de Catalunya?
L’experiència ens diu que, quan ens ho hem fet nosaltres, les coses han sortit bé. És la mostra de Ferrocarrils de la Generalitat o la línia del tren de la Pobla. I ha passat en uns terminis raonables, no d’avui per demà. Però, com a mínim, sabem que hi ha una perspectiva clara que avui no tenim amb les inversions de rodalies.

És viable ampliar les freqüències de l’R8 i el recorregut fins a Sant Celoni?
No descartem cap millora. Ja es va fer una coordinació d’horaris perquè les esperes fossin de pocs minuts a l’hora de fer l’intercanvi a Granollers. Fins que no hi hagi grans inversions, la intermodalitat, fins i tot dins del mateix corredor, ha de ser una alternativa perquè això no és una mala solució si ens permet descongestionar els corredors principals.

L’AMTU reclama connectar l’R4 i l’R8 a Barberà. És una obra assumible?
Ho hauria de fer el Ministeri. Ara, la nostra prioritat és la fiabilitat: recuperar temps de viatge perduts per les limitacions temporals de velocitat de la infraestructura i que els horaris es compleixin. Això forma part dels 306 milions. Quan això passi, haurem de parlar de millorar la intermodalitat.

I l’estació de mercaderies de la Llagosta?
També és una inversió que li pertoca fer a l’Adif. Sempre hem demanat a l’Adif i al Ministeri quina era la seva voluntat al voltant d’aquesta estació, que té un efecte col·lateral: l’alliberament de la terminal de Granollers amb una determinada logística lligada a productes químics que és molt millor concentrar a la Llagosta. Des de la Generalitat, estem disposats a ajudar per qualsevol projecte que respongui a interessos econòmics. També cal que sigui ben acollida. Estem parlant d’un àmbit molt sensible des del punt de vista urbà. Qualsevol solució ha de ser pactada.

A l’eix de la riera de Caldes es va planificar una calçada segregada per autobusos. És possible?
Hem d’oferir opcions als ciutadans perquè facin servir un transport més net i més responsable. Les inversions s’han de prioritzar en funció del retorn econòmic i social. Sóc més partidari de debatre sobre les necessitats de mobilitat i no centrar-nos en la infraestructura.

Un exemple?
Molt clar. El bus exprés de la vall del Tenes. Ha estat un èxit. Amb mesures o micromesures aconseguim que sigui competitiu i, com que tenim més demanda, n’hem de posar més. Això és fantàstic! Crec que aquesta és la via. Si després, fruit d’una necessitat de congestió, s’han de fer infraestructures per guanyar temps caldrà plantejar-ho. El debat no sempre és més, més, més…

I les altres línies d’autobús exprés de la comarca?
Tenen una bona resposta, amb creixements del 4% i el 5%. Ha estat una aposta d’èxit i valorada amb un notable fregant l’excel·lent.

Vallromanes vol un bus que els connecti amb l’estació de tren de Montmeló per donar sortida a la gent que va cada dia a Barcelona a treballar o estudiar.
S’hi està treballant. Aquestes són les bones solucions: veure que hi ha una sèrie de gent que ho necessita i busquem la manera d’ajudar-los.

I els sistemes de transport a demanda?
L’AMTU està fent una feina molt bona per buscar un model harmònic. Hi ha espai per córrer amb la millora de la gestió. Passa el mateix amb l’accés als polígons.

Per què?
En època de bonança, es pagaven autobusos que anaven buits i els mateixos municipis els van retirar quan va arribar la crisi. Si les empreses, els treballadors i els ajuntaments es posen d’acord, és la millor manera de tenir èxit. Les grans empreses ho han fet així i ara els polígons ho han de fer de la mateixa manera.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 871 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't