| 09:00
Opinió

Quan vaig sentir aquesta setmana el seu discurs i al costat de tota aquella caspa vaig pensar que en aquest llarg trajecte s’havia passat la seva parada

Viatges

D’aquí a uns dies hem quedat per sopar amb un amic que viu des de fa anys a Tailàndia. Un de la colla va tenir la idea que en lloc de veure’ns a Vic, ens citéssim a la Garriga. Suposo que és per allò de quedar a mig camí. El convidat s’hi va negar, després de travessar mig món, no vindrà de mitja horeta més. És el que devia pensar l’economista Ramon Tamames, que després de fer el llarg trajecte que va del Partit Comunista al PP i CDS, va dir, ara que ja he arribat fins aquí no em costa res acostar-me a Vox.

De Tamames n’hi vaig sentir a parlar sobretot a Martí Castells, que va ser durant molts anys cap d’Economia d’EL 9 NOU. Tenia el seu diccionari sempre a l’abast i cada cop que teníem algun dubte de finances en Martí en els resolia citant el doctor Tamames. El va entrevistar una vegada aprofitant que el Fòrum de Debats el va portar a Vic a fer una conferència, el 1996. Era tota una eminència. Van lligar la seva presència amb dos anys d’antelació i el van nomenar –encara ho deu ser– soci d’honor del Fòrum de Debats. Nou anys després va tornar a Vic. Va ser rebut per l’alcalde Codina, va visitar la catedral, va dinar al Basset i va quedar tan content de la ciutat i la seva gent que ens va fer arribar un article a EL 9 NOU desfent-se en elogis: “És una de les ciutats més interessants de Catalunya; tothom l’hauria de visitar almenys un cop a la vida”.

Quan vaig sentir aquesta setmana el seu discurs i al costat de tota aquella caspa vaig pensar que en aquest llarg trajecte s’havia passat la seva parada.