Tot plegat derivava de la denúncia que un client de l’agència de viatges, veí de Barcelona, havia presentat contra Vicente després que aquesta no li hagués retornat els diners que ell li havia deixat en diverses ocasions entre els mesos de novembre de 2011 i juliol de 2012.
La sentència considera provat que el denunciant va deixar diners a Vicente, tot i que ressalta que no s’ha pogut aclarir la quantitat. “Crida poderosament l’atenció la falta d’acreditació de la suma total de diners efectivament deixada”, diu la sentència. En el judici va exposar que el denunciant li havia deixat uns 120.000 euros, mentre que aquest va parlar d’uns 400.000. En el procés d’instrucció, ho xifrava en més de 700.000.
El tribunal absol Vicente de l’acusació d’estafa perquè “aquest tribunal no aprecia la concurrència dels requisits típics del delicte d’estafa i falsedat imputats per no concórrer en la conducta de l’acusada la utilització de l’engany suficient, previ o simultani a la celebració dels contractes que es consideren incomplets”. També ho justifica perquè els suposats papers que va exhibir al denunciant perquè es confiés tenen dates posteriors a les aportacions de diners. Per tot plegat, la sentència conclou que si el denunciant va deixar diners a Vicente va ser “pels elevats interessos que aquests li oferia” i “mogut pel seu ànim d’enriquiment”. Tot plegat, “el va portar a confiar en la paraula de l’acusada”, tot i “no tenir cap altra garantia objectiva que garantís la devolució dels principal i l’interès”.
Sobre la suposada falsificació d’un document oficial del Jutjat d’Instrucció número 2 de Granollers, els magistrats afirmen que “no hi ha elements suficients per atribuir a l’acusada la seva elaboració bé per ella mateixa o per un tercer a instància seva”. Durant el judici, Vicente va dir que ho hauria pogut fer qualsevol perquè li havien sostret el segell de l’agència de viatges. La sentència no es ferma i es pot presentar un recurs de cassació.
{{ comment.text }}