La resolució utilitza com a base una resolució del maig de 2005 dictada per l’Audiència de Barcelona. L’absolució, contra la qual el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental ja ha recorregut, evitarà que l’acusat entri a presó perquè ja havia estat condemnat anteriorment en dues ocasions per altres robatoris en deixalleries. En la darrera sentència, ja es va canviar la pena de presó per 180 jornades de treball en benefici de la comunitat.
Amb tot, la resolució del jutjat penal de Granollers sí que considera provat que l’1 d’octubre de 2012 l’acusat va accedir a l’interior de la deixalleria amb l’objectiu de sostreure’n materials per revendre’ls. “Després de saltar la tanca exterior del recinte, va agafar diversos objectes i electrodomèstics que hi havia dipositats i va ser sorprès per la Policia Local de Llinars quan encara es trobava a l’interior de la deixalleria. No havia arribat a apoderar-se de cap objecte i finalment va ser detingut quan va tornar a saltar la tanca per sortir a l’exterior”, relata la sentència. “De la prova practicada, resulta acreditat que efectivament l’acusat va entrar a la deixalleria”, admet el text.
El recurs del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, que exercia l’acusació particular, entén que el magistrat “ha comès un error de naturalesa jurídica” i “ha anat molt més enllà de les proves practicades en l’acte del judici oral”. El recurs, que veurà l’Audiència de Barcelona, recorre a un decret legislatiu de l’any 2009 del text refós de la llei orgànica reguladora dels residus, que fixa que “l’Ajuntament adquireix la propietat dels residus sempre que li siguin lliurats per a la recollida en les condicions establertes per la normativa municipal aplicable”. “Si la gent entengués que aquests materials no tenen valor “no es molestarien a acudir a les deixalleries” i n’hi hauria prou que els deixessin abandonats a la via pública o dipositar-los als contenidors, argumenta el Consorci en el document al qual ha tingut accés EL 9 NOU.
A més, el recurs recorda que “hi ha un aprofitament econòmic” dels residus dipositats a les deixalleries que es venen generant uns ingressos que reverteixen en el finançament d’aquests equipaments i, per tant, en el cost del servei que es trasllada als ciutadans a través de les taxes municipals. Els usuaris també gaudeixen de descomptes directes en la taxa d’escombraries en fer ús de les deixalleries, afegeixen. També incideixen en el fet que “els materials valoritzables no estan abandonats en un lloc de lliure accés”. “Al contrari, la deixalleria està envoltada d’una tanca perimetral de més de dos metres”, diu el text. Per això, s’entén que “l’única conclusió lògica” és que l’acusat interpreta que l’accés a l’interior de la tanca està prohibit “i, en conseqüència, també ho està el lliure apoderament dels objectes que es troben en el seu interior”. En aquest sentit, la sentència absolutòria del jutjat penal 3 de Granollers entén, a partir de la mateixa sentència de l’Audiència de Barcelona de 2005, que si la tanca es pot saltar “hauria de castigar-se el fet, en el seu cas, com a imprudent”. I aquesta qualificació no és possible perquè no és al Codi Penal.
{{ comment.text }}