En la sentència, a la qual ha tingut accés l’agència Efe, la secció segona de l’Audiència ha absolt els set agents de la Guàrdia Civil i el policia nacional acusats, que afrontaven penes de fins a 26 anys de presó, en no quedar acreditat que col·laboressin amb un grup de delinqüents comuns per robar el 2005 almenys 200 quilos de cocaïna -que no s’han pogut recuperar- amagats en un contenidor del Port de Barcelona, i per assaltar a altres narcos.
Per contra, el tribunal ha condemnat a set anys i mig de presó a sis dels set narcos acusats -Javier Segura, Daniel Ribelles, Antonio Bals, David Barba, Francisco Campos i Cristian Isla- i a dos anys i tres mesos al setè -Alberto Serrano-.
Per aquest cas, el fiscal especial de Barcelona contra la corrupció, Fernando Bermejo, va demanar 26 anys i mig de presó per a l’agent de la benemèrita Antonio S.M., àlies “Tete” -que va estar 18 mesos a la presó preventiva per aquesta causa-; tretze anys per al suboficial Roberto P.C.; dotze anys per a Jesús Javier M.C.; onze per a Miguel Ángel H.F.; set i mig per a Cristóbal L.R.M.; i tres per a Fernando A.V. i Fernando G.V., encara que finalment tots han estat absolts.
En la causa també va arribar a estar imputat el tinent coronel de la Guàrdia Civil Alfonso L.R., si bé el seu cas va quedar arxivat al prescriure els delictes dels quals se l’acusava.
El fiscal també va demanar disset anys de presó per a l’exinspector cap de la secció de crim organitzat de Barcelona Antonio G.R. -que també ha estat absolt- i set anys i mig per al seu germà i també exinspector cap del grup de crim organitzat Carlos G.R., tot i que en aquest últim cas el ministeri públic va retirar l’acusació abans que el judici quedés vist per a sentència.
L’Audiència ha absolt tots els guàrdia civils i policies imputats en considerar que no s’ha pogut acreditar que formessin un grup criminal, juntament amb els delinqüents comuns, per intercanviar informació confidencial per robar la droga del Port i per assaltar a altres grups de narcotraficants.
De fet, l’únic extrem del cas que el tribunal considera provat és que els delinqüents comuns Javier Segura, Daniel Ribelles, Antonio Bals, David Barba, Francisco Campos, Cristian Isla i Alberto Serrano van entrar la matinada del 24 de gener de 2005 en el Port de Barcelona, perquè una persona no identificada els havia donat la delació que hi havia un contenidor ple de droga, i van aconseguir apropiar-se d’almenys 200 quilos de cocaïna.
Això no obstant, únicament els condemna per un delicte contra la salut pública, ja que també han estat absolts dels d’associació il·lícita, detenció il·legal i blanqueig de capitals, ja que bona part de l’acusació per aquests delictes es basaven en escoltes que van ser declarades nul·les.
En la sentència, l’Audiència reprèn al fiscal perquè estima que no hauria d’haver permès que el penedit Juan Pedro L. -que també ha estat absolt-, incriminés als altres acusats i a ell mateix declarant en fase d’instrucció com a testimoni.
Juan Pedro L. va delatar als suposats integrants de la “banda del port”, incriminant els guàrdies civils i policies, quan estava a la presó complint una condemna per a l’assassinat de dos vigilants jurats en l’atracament a un furgó blindat en uns multicines de Terrassa (Vallès Occidental)
La sentència remarca que el ministeri públic no va haver de permetre que Juan Pedro L. declarés com a testimoni, ja que el seu paper com a fiscal és defensar “la legalitat”.
L’Audiència remarca que aquest comportament adoptat pel fiscal “resulta injustificable en un jutge instructor, que és per imperatiu constitucional garant de drets i llibertats i constitueix un frau processal, en permetre que sota jurament i amb obligació de dir veritat una persona no només incrimini a tercers sinó que s’autoincrimini”.
Per això, l’Audiència mostra la seva “perplexitat” perquè el penedit acabés sent imputat malgrat que abans d’arribar a judici només va declarar com a testimoni i no com a acusat.
D’aquesta forma, segons l’Audiència, diversos dels agents acusats van ser incriminats i enjudiciats sense que mai haguessin tingut l’oportunitat processal de contradir a qui els atribuïa els delictes, la qual cosa és “jurídicament lamentable”, no només per a ells sinó també “per a l’acusació”.
Per a l’Audiència, no es pot donar “credibilitat processal” al relat d’aquest testimoni de càrrec “estrella” aportat per la fiscalia, pel que resulta “estèril” intentar comprovar unes dades objectives que “apuntalarien o desvirtuarien” la “veritat històrica” que “potser va comptar”, cosa que porta a la sala a absoldre les persones a les quals aquest va acusar.
D’aquesta forma, dels 23 acusats inicialment, l’Audiència només condemna a set d’ells, i absol a tots els altres, entre ells el periodista Fernando G., en considerar que no va col·laborar amb la “banda del port” ni va calumniar a un tinent coronel de la Guàrdia Civil al publicar que va alertar a un narco que el robarien la seva droga.
{{ comment.text }}