Són Laura González, Omar González, Verónica Díez, Marina Sánchez i Marta Valls, de Montornès, i Alba Serrano, de Montmeló. Al grup, hi ha dos joves més de Barcelona i de Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat.
“La Marina i jo –explica l’Omar González a EL 9 NOU des de Grècia– treballem en una acadèmia d’idiomes de Montornès. Un dia va sortir el tema que volíem fer un voluntariat en un camp de refugiats. Tots dos vam començar a buscar gent entre els nostres coneguts per anar-hi aquest estiu perquè teníem temps lliure, ganes i alguns diners estalviats. Va ser força fàcil reclutar amics i coneguts pel Facebook”. Va decidir actuar per “indignació, impotència i determinació davant de la manca d’ajudes de la Unió Europea en una crisi que s’agreuja a mesura que passa el temps”.
El grup de voluntaris col·labora amb l’escola del camp que coordina Maria L. Siu Munro. Fan classes d’anglès i matemàtiques a infants al matí repartits en diversos grups segons l’edat. A la tarda, ensenyen anglès a adults. “A banda, fem tasques com portar els nens i nenes a un camp de futbol proper, jugar a vòlei amb ells a la tarda, ballar…”, relata Omar González. La majoria dels refugiats d’aquest camp provenen de l’Afganistan però també n’hi ha d’altres del Pakistan i de l’Iran. Per a molts, l’objectiu és arribar a països com Alemanya o el Canadà.
Omar González explica com els adults els expliquen les seves històries. “Com van arribar, de quin país són, en quins camps han estat abans, quina era la seva professió… De mica en mica, vas sabent qui han perdut pel camí, qui va marxar, per què van assassinar el seu germà, quin nen és orfe… Se senten històries molt dures”. En el cas dels petits, “viuen en unes condicions acceptables”. Aquest jove de Montornès explica com sempre tenen ganes de jugar i com riuen. “Fa la impressió que, malgrat ser els més indefensos, són els qui pateixen menys amb aquesta situació: tenen amics, juguen, van a l’escola… Encara que els seus sentiments més profunds només els saben ells”.
TAMBÉ DINERS
El camp d’Oinofyta es va crear fa uns vuit mesos i l’escola funciona des de fa uns quatre mesos. Està format per tendes però també hi ha gent que dorm “en una espècie de llitera de molt mala qualitat a l’exterior sobre la sorra o dins d’una antiga fàbrica abandonada”, diu González. Algunes de les persones que hi ha provenen d’Idomeni o del camp de Pyreos, que estava situat sota el pont d’una autopista. El camp rep ajuda de la ciutat d’Oinofyta i també de l’ACNUR, vinculada a Nacions Unides. “Reben menjar i aigua diàriament”, indica aquest cooperant. A banda de l’ajuda directa, aquest grup de vuit joves va impulsar una recollida de diners per comprar material per a l’escola i per millorar-ne les instal·lacions. Fins aquest dimecres, havien recollit 1.040 euros.
{{ comment.text }}