Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Alcaldies amb ‘efecte Guadiana’

Joan Gassó, de Sant Fost; Montserrat Domènech, de Caldes; Josep Pujadas, de Granollers; Salvador Illa, de la Roca; Meritxell Budó, de la Garriga; Joan Vila, d’Aiguafreda, o Manel Alconchel, de Figaró, comparteixen un tret comú.

  • El 9 Nou
  • 16/04/2015 | 7:00

Tots ells comparteixen que han estat alcaldes d’un mateix municipi en almenys dos períodes diferents. No són els únics: des de 1979 hi ha hagut al Vallès Oriental 22 alcaldes Guadiana, 22 alcaldes que han fet com aquest riu de la península Ibèrica: han aparegut i desaparegut dels despatxos d’alcaldia en períodes de temps concrets, segons les dades recollides al Diccionari d’alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental.

De tots ells, Joan Gassó és qui ha estat alcalde en més períodes diferents (quatre), dos dels quals en un mateix mandat (1995-1999) i propiciats per renúncies pròpies per mirar de trobar una sortida a la difícil situació de governabilitat que es vivia al municipi. Sant Fost és, també, el municipi amb més alcaldes Guadiana en el període d’ajuntaments democràtics iniciat l’any 1979. N’hi ha quatre. Llinars en té dos.

En la majoria de casos, les interrupcions no vénen per les decisions directes dels electors, sinó per canvis polítics derivats de mocions de censura. I, en aquests casos, han protagonitzat l’efecte Guadiana tant alcaldes censurats (Pujadas, a Granollers; o Budó, a la Garriga) com alcaldes censuradors. És el cas d’Albert Palay, a l’Ametlla, i Maria Cabot, a Vallromanes. Els pactes de govern també han estat font de canvis i reaparicions a mig mandat.

Dels quatre alcaldes amb tres períodes al capdavant dels seus municipis, n’hi ha dos que no viuen canvis relacionats amb mocions de censura. Una és Montserrat Domènech, de Caldes, que va accedir a l’alcaldia el primer cop l’any 1989 després de la dimissió per motius personals del seu company de partit, Miquel Puig. L’any 1991, al següent mandat, l’acord entre el PSC, ERC i IC –tot i que CiU havia estat la força més votada amb vuit regidors– va fer alcalde Josep Manuel Garcia, d’ERC, que Domènech va substituir just un any després. L’any 1995, CiU va tornar a guanyar els comicis amb vuit regidors però aquest cop sí que va poder governar i Domènech va seguir com a líder de l’oposició. La tercera etapa s’inicia el 1999 (suma vuit regidors i passa a ser la primera força) i segueix després del 2003 (es manté com a primera força però perd un regidor) fins al 2007.

En el cas de Granera, els canvis que porten Josep Torre a ser alcalde en tres períodes diferents (de 1979 a 1987, de 1991 a 1995 i de 1999 a 2003) també estan provocats per victòries o derrotes electorals.

A Granollers, Josep Pujadas assumeix l’alcaldia el 1986 després de la dimissió de Rafael Ballús. Guanya les eleccions de 1991 i es manté al càrrec fins el 1992, quan una polèmica moció de censura l’aparta del càrrec. El seu segon període al despatx d’alcaldia arrenca l’any 1996. Les eleccions de 1995 deixen un empat a 10 regidors entre CiU i el PSC, tot i que el major nombre de vots era per la federació nacionalista. Un acord de les dues forces més votades amb ERC fent de clivella fixa un repartiment de l’alcaldia. Pujadas hi torna per un termini de menys de dos anys (1996-1998). La victòria socialista de 1999 i l’acord amb ERC propicien el seu tercer mandat, que s’allarga fins l’any 2004, quan plega per ocupar un càrrec a la Generalitat.

A Figaró, Manel Alconchel va assumir l’alcaldia per la renúncia de Jordi Mas, l’any 1990. Amb CiU, repeteix victòria el 1991 i el 1995 però l’octubre de 1996 quatre regidors del seu mateix grup presenten una moció de censura contra ell que s’acaba votant el novembre de 1997. En les eleccions de 1999, Alconchel torna a presentar-se amb Figaró Progrés i el suport de la marca blanca del PSC. Guanya i un acord amb ERC el retorna a l’alcaldia, que ocupa fins el 2003 excepte en un període de sis mesos en què ha de deixar el càrrec forçat per una sentència judicial derivada del retard en la convocatòria del ple de la moció de censura de 1996. L’any 2003, la irrupció de la CAF el desbanca.

A Llinars, Joan Masuet (ERC) ha estat alcalde en dos períodes amb un parèntesi, en què el va rellevar Joan Casellas (PSC) després que aquest guanyés les eleccions de 1991. Un any després, ERC i CiU van presentar una moció de censura que va retornar Masuet a l’alcaldia. Era el seu segon període, que es va allargar fins al 1997, quan va deixar el càrrec d’acord amb el pacte de govern signat amb CiU. Per la seva banda, Casellas va tornar a l’alcaldia el 2001 en trencar-se l’acord de govern entre ERC, CiU i el PP.

En canvi, a Aiguafreda, Santa Maria de Palautordera, i Sant Celoni han estat els votants els qui han convertit Joan Vila, Joan Mayneris i Joan Castaño en alcaldes Guadiana. Vila va ser alcalde de 1999 a 2007. Tot i ser la força més votada, va perdre la majoria absoluta i ICV-EUiA i el PSC van formar govern. Fa quatre anys, CiU va tornar a obtenir la majoria absoluta que va impossibilitar la reedició del pacte d’esquerres.

ANYS D’ALTERNANÇA

A Palautordera, Mayneris va accedir a l’alcaldia l’any 1999 però quatre anys després, l’any 2003, el PSC va ser segona força a només set vots de CiU, que, amb Jaume Grau, va liderar el govern. Nova alternança l’any 2007, després que Mayneris recuperés el primer lloc i aconseguís un pacte amb ICV. La victòria de CiU fa quatre anys i el pacte amb PP i Gent de Palautordera-ERC que els va permetre formar govern deixen Mayneris de nou a l’oposició. En el cas de Castaño, la dimissió d’Antoni Pujol i el pacte entre el PSC, PP, ERC i IC li van donar l’alcaldia, que va retenir fins l’any 2007. En aquests comicis, va ser la força més votada però els dos regidors de la CUP van donar l’alcaldia a Francesc Deulofeu (CiU).

La llista de 22 es completa amb tres casos d’alcaldes que fan l’efecte Guadiana però abans i després de les primeres eleccions democràtiques. Són Francesc Brustenga, de Santa Eulàlia; Jaume Bosch, de Vallgorguina, i Joan Vallbona, de Santa Maria de Martorelles.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.