“A Granollers, hi ha un abans i un després dels bombardejos però el franquisme ens va fer encara molt més mal i això sembla que cal deixar-ho de banda”, va afirmar Navarro aquest dimarts en la presentació del llibre que recull els 12 anys que ha dedicat a la recerca sobre la repressió franquista a la comarca. Estudis sobre el franquisme i la repressió a Granollers i el Vallès Oriental ha estat editat per l’editorial Alpina i es va presentar a La Gralla davant d’una vuitantena de persones.
Navarro sosté que el franquisme va fer perdre molta riquesa a la ciutat. “Granollers, amb la Unió Liberal, avui seria diferent”, va posar d’exemple aquest historiador que des de 2009 és el director de l’institut El Til·ler, a les Franqueses. També va parlar de la revista La Gralla o dels Garrell i altres personatges d’esquerres que “van haver de deixar de banda la seva activitat cultural i intel·lectual”. “Hi ha gent depurada per haver escrit llibres sobre la història de Catalunya”. Va recordar els perjudicis de l’exili “és un desastre però encara sort que van poder marxar”. I va reivindicar el paper dels mestres i de l’escola de la República “amb mètodes més innovadors que els actuals” o dels alcaldes republicans de poblacions com Mollet, Canovelles o Montmeló que van evitar assassinats durant la Guerra Civil. “A aquesta gent els hem de recordar”. Navarro també va apuntar la necessitat de “donar noms de famílies” significades durant el franquisme “i que encara avui es mantenen en l’elit de la ciutat”. Per tot plegat, va lamentar que aquest 2014 es recordin més els 300 anys del final de la Guerra de Successió que els 75 del final de la Guerra Civil espanyola.
El treball de Navarro ressegueix amb detall la repressió aplicada durant els anys de franquisme que busca eliminar qualsevol rastre del període de la II República. Ho investiga en poblacions com Granollers o en col·lectius com els mestres i els alcaldes de la comarca. El llibre recull les consultes d’arxius militars i de diverses administracions fetes per Navarro aquests 12 anys. Segons va dir, encara hi ha feina per fer i va recordar com encara hi ha expedients en arxius militars que no es poden consultar. “Segellats amb cinta vermella lacrada”.
L’historiador Joan Garriga, que va fer la presentació del treball, va reivindicar la vigència de la recerca de Navarro. “Són coses passades però temes actuals”. També va assegurar que “són treballs locals però que tenen una dimensió nacional” i va lloar el rigor científic de Navarro en la cerca en arxius.
{{ comment.text }}