Tot i que la persecució policial de les urnes ja va acabar, no és fàcil ni habitual tenir una urna de l’1 d’Octubre del 2017 a casa. Pel seu simbolisme i valor històric, hi ha persones que les guarden com una relíquia. La Marta (prefereix no donar el cognom), veïna de Vallromanes, té una de les urnes que es van defensar durant el referèndum, a casa seva.
L’urna va ser un regal de la delegació de l’Assemblea Nacional Catalana de Terrassa. “Des de 2015 participo en el moviment Piulades a la fresca, que organitza sopars el dia 11 de cada mes a diferents pobles de Catalunya. Volíem una urna per fer una marxa de torxes per la llibertat dels presos polítics a Vallromanes, així que els vaig preguntar si algú en tenia. Van contestar des de Terrassa, vam anar a buscar-la i a l’hora de tornar-la em van dir: “És teva”. Em vaig emocionar tant!”, explica.
La Marta té l’urna en un lloc de la casa que fa servir sovint. “La tinc al meu despatx. Treballo des de casa i tinc un espai habilitat. També és allà on cuso i faig patchwork. Mentre cuso acostumo a posar la ràdio i diguem que l’urna em dona força quan escolto el que diuen alguns tertulians de Catalunya Ràdio”, assegura
Per a la Marta, aquest objecte va molt més enllà del record d’un dia concret. “És un trosset d’història. Tot i que quan jo vaig tenir l’urna a les mans ja hi havia presos polítics. Va ser molt després de votar, de viure la violència i tenir polítics a la presó i a l’exili. I no només ells, també la Tamara, l’Adri, el Valtonyc i persones properes que han estat imputades o investigades”, apunta.
Els veïns de Vallromanes que van votar a l’escola Tres Pins no van gaudir del moment d’il·lusió per l’arribada de les urnes. Justament quan entraven els van avisar que es posessin tots a la porta. “Hi havia un veí ex-guàrdia civil que ens gravava amb una càmera i ens amenaçava. Ens va espatllar el moment de dir: “Hi ha urnes!”, després de tota la incertesa dels dies previs a l’1 d’octubre”, recorda.
La Marta recorda el dia del referèndum com un moment d’apoderament de la societat civil que, considera, cal aprofitar i que serà molt important en el futur. “Estem vivint la història que després s’explicarà als llibres. El referèndum no el va fer la Generalitat, el va fer el poble. I cal continuar endavant per nosaltres i, sobretot, pels nostres fills. Fa por, però no podem fallar.”
{{ comment.text }}