“Però quan l’economia pugi, sí que ho acabarà sent”, afegeix. Per ell, “l’efecte de les retencions no és preocupant però molesten molt”. “És molt empipador que, de vegades, per fer tres quilòmetres per la C-17 fins a arribar a l’autopista hi hagis de dedicar 10 minuts o que t’hagis d’aturar a una cua quan acabes de sortir”.
Espinasa constata que “hi ha hagut un increment de les congestions en els darrers mesos”. Amb tot, considera que l’obertura dels túnels de Brancons –l’eix Vic-Olot– ja van repercutir a la C-17. “Coneixem transportistes de la Garrotxa que ara fan servir la C-17 per anar a Barcelona”. “Abans de la crisi, ja vam viure uns anys molt crítics. Després es va reduir el trànsit i va millorar la situació. Ara, comencem a estar als nivells d’abans de la crisi”, afirma el responsable d’aquesta empresa dedicada al transport i a la logística. Espinasa, a més, cita un problema afegit. “Qualsevol accident ho complicat molt tot”.
Espinasa considera que cal posar sobre la taula alternatives. Per a ell, una opció seria la construcció del quart cinturó, que, entén, ajudaria a desviar part del trànsit que va per la C-17 però vol anar cap al Vallès Occidental o el Maresme abans d’arribar a la zona crítica de Parets. “És bastant imprescindible”, afirma Espinasa, que defensa que aquesta carretera s’hauria de fer “amb totes les mesures que calgui per protegir a l’entorn”, diu.
{{ comment.text }}