Marcos fonamentava la denúncia en el decret d’alcaldia del 3 de març de 2014 on l’alcalde la cessava de les seves funcions a la Mancomunitat de la Vall del Tenes, a l’Ens d’Abastament d’Aigües Ter-Llobregat i al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental. Marcos, fins aleshores membre del govern pel PSC, entenia que aquestes decisions no corresponien a l’alcalde sinó que s’havien d’adoptar pel ple. La interlocutòria d’arxiu provisional de les actuacions entén que els fets no han resultat acreditats i que l’omissió dels requisits formals no va suposar ni l’arbitrarietat ni la injustícia de la decisió. També recorda que el decret va ser ratificat pel plenari.
A més, Marcos entenia que l’alcalde havia comès un delicte contra els drets cívics reconeguts per la Constitució per no permetre-li un espai d’opinió al butlletí municipal. La interlocutòria recorda que Marcos va fer la petició com a regidora de l’Ajuntament del grup de no-adscrits i que per a la comissió del delicte s’hauria de tractar de ciutadans. El jutjat considera vàlid l’argument del decret d’alcaldia on es denegava perquè l’espai és per a grups polítics, no per a regidors a títol individual.
{{ comment.text }}