“Sé que la policia no pot estar les 24 hores vigilant; que hi ha molts punts negres, però en aquest hi ha hagut molt robatoris i és igual a l’hora que sigui. És un lloc on els lladres es poden escapar perquè tenen moltes vies de fugida. No ens podem quedar aturats, no podem permetre aquesta violència gratuïta. Avui he estat jo, demà pot ser una altra. Hem de dir prou! Tots paguem impostos, a tots ens ha afectat la crisi. Estic indignada”.
Ho diu la dona de Granollers que el dia 21 de febrer va patir una brutal agressió per part de dos individus que li van robar el mòbil. Va ser a tocar de la passera que creua les vies de la línia de França al carrer Hospital.
Els presumptes autors, ara detinguts i en llibertat amb càrrecs, la van colpejar al cap amb violència inusitada amb una pedra de grans dimensions. Li van provocar un enfonsament de crani de 7 mil·límetres i una afectació a la arteria neuronal que li afecta la mobilitat de la cama dreta; no pot bellugar els dits del peu i no té estabilitat. S’ha de moure pel carrer amb un caminador. Va rebre les primeres cures a l’Hospital de Granollers, però com que el centre no té neurocirurgià, va ser traslladada a l’Hospital de Sant Pau. Va estar una setmana ingressada i té pendent encara una operació per posar-li una placa al crani per substituir els set centímetres d’os que li van haver de treure. No estan clares les seqüeles que li quedaran.
La dona, que no es vol identificar per por, lamenta que el jutge hagi decretat la llibertat provisional amb càrrecs dels detinguts. “No vull entrar en polèmiques amb la justícia, però clar… Amb una acusació de temptativa d’assassinat, amb lesions i robatori… I són al carrer. Jo vaig pel carrer i tinc ansietat perquè sé que estan lliures”.
La dona recorda l’angoixa que va viure aquell dia. “Només recordo que vaig aixecar el peu per pujar a la vorera, vaig rebre el cop i vaig caure sense sentit; em vaig fer mal a la cara, em vaig trencar la dentadura i les ulleres. Quan em vaig despertar estava com en un somni, sentia veus de gent que trucava al telèfon d’emergències, però jo només pensava en la meva filla de set anys que era sola a casa. Volia posar-me dreta i no podia”.
La dona, de 41 anys, encara no s’explica la brutalitat de l’atac. Eren 2/4 de 8 del matí i venia de casa de la seva sogra, una dona gran a la qual ajuda habitualment. Aquell dia l’havia deixat preparada per anar a hemodiàlisi a l’hospital. “No duia ni bossa, anava en pijama i amb una jaqueta amb el mòbil i les claus a la butxaca. Si m’haguessin dit ‘senyora, doni’m tot el que porta’, els ho hauria donat”. Diu que el mal físic és important, però també el trasbals familiar perquè no pot fer-se càrrec dels seus sogres. “Jo havia deixat la feina per cuidar la meva sogra i ara no puc”.
Aquest mateix dimecres, ha tingut una reunió amb l’alcalde, Josep Mayoral, al qual ha demanat mesures per evitar els nombrosos robatoris que, segons ella, es produeixen en aquest punt. Proposa que s’instal·lin càmeres de vigilància i que l’Ajuntament es presenti com a acusació particular en el judici.
{{ comment.text }}