“El Vallès era una zona adormida amb el tema forestal. Hi ha hagut gent que ha descobert la finca que era de la seva propietat que sabien que tenien però poc més”, explica Eloi Beulas, cap de secció de boscos i recursos naturals del Departament d’Agricultura i Medi Natural. “Les ventades han servit per fer que els propietaris s’adonin que cal fer gestió”, diu Cristina Fígols, tècnica de medi ambient de l’Ajuntament de Santa Eulàlia.
Al mateix temps, les empreses forestals han redescobert al Vallès un espai interessant per a la seva activitat: “Han aparegut un munt d’empreses properes i llunyanes que han començat a fer gestió i que s’han adonat que el Vallès és una zona amb molta acumulació de fusta i que es pot gestionar”. A més, amb avantatges respecte a altres territoris: una orografia més amable i un fàcil accés als principals eixos viaris. La presència d’aquestes empreses al territori pot generar un efecte contagi als propietaris forestals que no van estar perjudicats l’any passat. “Hi ha persones no afectades que s’han interessat per fer gestió”, diu Beulas.
D’altra banda, les actuacions als boscos amb arbres tombats poden ajudar a fer la substitució de les pinedes per alzinars, més propis a la zona. “Determinades catàstrofes acceleren processos naturals”, apunta Beulas, que recorda que a la comarca hi havia “una zona de pineda sense gestionar en l’hàbitat tradicional de l’alzina”. Aquest arbre té avantatges: és més atractiu a l’hora de fer gestió forestal per al propietari, és més resistent a fenòmens adversos com ventades i nevades i, en cas d’incendi forestal, té capacitat per rebrotar. Al Vallès Oriental, el procés de substitució queda afavorit pel fet que el percentatge d’arbres tombats en la majoria de boscos no hagi estat gaire elevat. Allà on la destrucció va rondar el 100%, la caiguda dels pins va acabar trinxant les alzines que hi havia a sota. “Gairebé cap alzina es va tombar però sí que se’n van trencar. A les zones on no s’havia fet gestió hi havia pi massa gran, que és el que va caure”, explica Lluís Buscail, de l’empresa Bioforestal Buscail.
La reducció de la densitat d’arbres –era molt alta– també “oxigena molt més l’espai i fa que l’arbre que creixi tingui molta més fortalesa”, destaca Ramir Lafuente, de l’ADF Montseny-Congost. Al mateix temps, en facilitarà la gestió. Tot i això, per Lafuente, la clau és la rendibilitat econòmica de l’extracció i també “la professionalització de l’ofici de la persona que treballa al bosc”.
En els propers anys, un dels reptes serà el manteniment de les zones que s’han anat netejant. “Feia anys que no es feia una neteja tant a fons. Això ens ha d’ajudar a mantenir el bosc net”, afirma Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells. En els espais municipals o de les franges ho volen anar fent. “Obrim totes les possibilitats. Se’ns han ofert pastors amb ramats”, explica. Per la seva banda, Beulas considera que allà on les afectacions han rondat el 100% caldrà seguir el procés de recuperació i amb tota probabilitat fer aclarides en 10 anys com passa després d’un incendi.
{{ comment.text }}