Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Biòlegs alerten que l’eruga invasora del boix ha arribat al Montseny

De moment s’ha detectat la papallona als municipis de Figaró i Tagamanent

Biòlegs de la comarca alerten que l’eruga que deixa els boixos sense fulles ha arribat al Montseny, després que s’hagin localitzat exemplars de la papallona als termes municipals de Figaró i Tagamanent. Es tracta d’una espècie originària de l’Àsia i que ja fa uns tres anys que es va detectar a la zona de la Garrotxa. De fet, aquesta comarca s’ha trobat aquest estiu amb una plaga important d’aquesta eruga invasora en diversos punts on ha malmès els boixos.

De moment al Vallès Oriental únicament s’han trobat papallones i es té constància que a les Guilleries, a Osona, hi ha boixos que ja n’han patit les conseqüències. Tot i que la zona del Montseny no es caracteritza per haver-hi una gran població de boixos, és possible que durant les properes temporades se’n puguin començar a veure les conseqüències en aquests arbres.

“A la comarca es preveu una afectació moderada pel poc nombre de boixos i com que aquest any tot just han arribat, es preveu un augment en un o dos anys com ha passat a la Garrotxa”, apunta el biòleg Andreu Salvat, d’Aprèn Serveis Ambientals. Ell mateix afegeix que “les papallones es dispersen i quan troben un boix posen un ou i l’any vinent es podrien estendre”. La zona dels cingles de Bertí seria més propícia atenent que el nombre de boixos és més alt.

Es tracta d’una larva invasora que es nodreix de les fulles del boixos i que directament no els mata. Tot i això, i amb l’escassa pluja que hi ha, alguns exemplars poden quedar molt tocats. Un dels fets que podrien haver afavorit la seva reproducció i extensió pel territori són les altes temperatures d’aquest estiu.

Salvat alerta de la dificultat de parar l’eruga un cop aquesta s’ha estès. “Es pot combatre tirant insecticida en un boix monumental, però no en un bosc sencer”. Es tracta d’una larva que quan té forma d’eruga, fa uns quatre centímetres de llarg i és de color verd i negre molt visible. A més dels boixos, també pot afectar grèvols i evònims. Com que és una espècia nova al territori no té depredadors coneguts. Tot i això, a mesura que passi el temps i la resta d’espècies s’hi familiaritzin, “els altres animals aprenen a menjar-se’l i la natura tendeix a equilibrar-se”, apunta Salvat.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.