En un article que es publica a EL 9 NOU de divendres 15 d’abril, Boada admet l’impacte de les carreteres en la biodiversitat del Montseny, però que, en el cas del camí de les Illes, “s’ha jugat a la confusió entre el poble de Montseny i el massís del Montseny”. Remarca que hi ha una vintena de municipis dins del parc natural on s’han asfaltat camins, com el del Congost al cim del Tagamanent. “No és difícil imaginar quin titular arrencaria l’arranjament de 3,5 quilometres d’un antic camí veïnal en qualsevol d’aquests municipis… Segur que cap”.
També treu rellevància a l’entorn natural del camí, “una vall que ha estat humanitzada fins a mitjans del segle passat”. Diu que la major part és una perxada de castanyer. “Una perxada no és un bosc, és una plantació”, diu, i afegeix que en aquestes plantacions “no hi nidifica cap espècie d’ocell”, que l’únic mamífer visitant estacional és el senglar, que “no hi ha cap ofici ni cap amfibi lligat a aquest socioecosistema” i que “no es pot parlar de flora acompanyant de la perxada”. Malgrat que s’ha dit que pot afectar el tritó del Montseny, diu que “no hi ha cap població d’aquesta espècie en tota la vall”.
{{ comment.text }}