L’Ajuntament de Caldes ha anunciat que encarregarà un estudi per veure quin seria el valor actual de les 70.000 pessetes que van ser espoliades de les arques municipals pel franquisme i que es prendrà accions legals contra les administracions hereves del règim per recuperar-les.
L’anunci es va fer aquest dimarts, durant la presentació de l’estudi “Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023”, un document que culmina un projecte que es va iniciar fa tres anys amb l’aprovació de la moció impulsada a petició del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista, i que va ser aprovada pel ple de l’Ajuntament amb els vots a favor d’ERC, CUP, PSC i JUNTS.
Des d’aquell moment, s’ha dut a terme una àmplia investigació, signada per la doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra Josep Temes de la UB, Neus Moran Gimeno, que ha estat liderada per l’Ajuntament de Caldes, supervisada des del Museu Thermalia i la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
L’acte es va iniciar amb la benvinguda de l’alcalde de Caldes, Isidre Pineda, i va continuar amb la intervenció del director del programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Xavier Menéndez i el delegat del govern a Barcelona, Joan Borràs.
Durant l’acte, es va fer una taula de ponents formada per la regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà, la doctora en Història Contemporània a càrrec de la investigació, Neus Morán i l’advocat i professor titular del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, Daniel Vallès.
Neus Morán va exposar tot el procés que s’ha dut a terme al llarg d’aquest temps, així com enunciar tota la documentació recollida en el treball, puntualitzant-se les dades més importants per a entendre l’afecció real de l’espoli.
D’altra banda, Daniel Vallès va detallar els fonaments legals i la base jurídica de les accions de rescabalament presentades per l’Ajuntament, que no seria possible sense les proves descrites en l’estudi.
Seguidament, es va obrir una ronda de consultes on el públic va poder traslladar els dubtes i inquietuds. Entre les persones assistents, diversos familiars de persones afectades van compartir els seus casos particulars.
Espoli i atacs a la dignitat de les persones
Aquest treball de recerca i estudi documental, demostra els danys que va causar el Movimiento durant els anys posteriors a la Guerra Civil i que, a través d’un sòlid sistema basat en l’acció judicial i militar, va voler debilitar les estructures de la xarxa empresarial, associativa i social catalana, a través de, no només l’espoli de béns, sinó també de malmetre la dignitat de les persones que es van veure afectades.
A més, s’ha pogut saber els béns que es van sostreure i com ho van fer, seguint-los la pista fins a conèixer el destí d’aquest patrimoni. També es detalla quin va ser el paper de les autoritats municipals de l’època pel que fa a l’assenyalament i l’execució de les requises a les persones i a les entitats qualificades d’enemigues i que van ser “extingides” pel franquisme.
Així mateix, ha permès explicar de forma molt precisa i àmplia la requisa patrimonial que es va dur a terme, tant contra persones físiques com contra persones jurídiques, que van ser qualificades de “desafectes” pel Movimiento.
També es detalla quin va ser el marc legislatiu i l’aparell judicial que va construir el franquisme com a eina de repressió i per garantir l’espoli.
Però l’estudi no recull només la requisa de béns immobles, també parla dels anomenats “comptes improtegibles”, uns dipòsits bancaris que van ser bloquejats per considerar-los desafectes i transferits a comptes administrats pel Ministeri d’Hisenda franquista.
En aquest cas, s’han identificat una desena de comptes que van ser requisats i en què els titulars estaven domiciliats al municipi.
Dues accions de rescabalament
Un cop la investigació ha demostrat els efectes de l’espoli franquista a Caldes, s’inicia el camí del rescabalament. En l’acte, el consistori va presentar les dues línies de treballs que s’impulsaran des de l’administració municipal i que es podran dur a terme gràcies a l’estudi.
La primera, un estudi per saber la quantitat actual de les 70.000 pessetes de l’època que van ser sostretes dels comptes municipals, del menjador popular infantil i del Sindicat Agrari la Caixa Rural i la reclamació a les administracions hereves del règim franquista.
La segona, l’obertura de l’Oficina d’atenció a les víctimes calderines de l’espoli franquista, un espai de suport i acompanyament a disposició de les entitats i descendents de les persones afectades reconegudes com a tals en la investigació de Neus Morán.
En aquesta oficina, que resta oberta des de la celebració de l’acte i que estarà ubicada al museu Thermalia, les persones afectades tindran a disposició on localitzar la documentació relativa a l’estudi i que es podrà fer servir, per si en un futur, la volguessin fer servir en cas d’iniciar processos legals per recuperar el patrimoni perdut per l’espoli del franquisme.
{{ comment.text }}