Segons fonts municipals, se n’han comptabilitzat un total de 430, se sap que són relativament nous i que se situen, en gran part, als barris del Centre, del Poble Sec i de l’Estalvi. Benet Fusté, regidor d’Habitatge (CUP), explica que aquests pisos “serviran per mirar de generar una oferta de preu baix però relativament proper al preu de mercat, pensant sobretot en els joves però també en totes les persones que necessiten un habitatge però que no poden accedir al mercat de lloguer a causa dels elevats preus”. “Cal facilitar l’accés i el manteniment a l’habitatge per tal que les persones joves es puguin emancipar i tenir fills a unes edats comparables a les de la resta de països d’Europa”, diu.
D’aquesta qüestió se’n va parlar aquest dimarts a la jornada “Cap a una oferta d’habitatges assequibles”, organitzada per l’Ajuntament, on també es va explicar que posar en moviment els pisos buits és una estratègia eficaç per garantir el dret a l’habitatge i, alhora, també és més econòmica que l’alternativa de construir habitatges protegits nous.
Una de les ponents de la xerrada va ser Carme Trilla, presidenta d’Habitat3 i exsecretària d’Habitatge de la Generalitat. Va apuntar un conjunt de mesures que poden servir perquè els particulars lloguin o cedeixin els seus pisos. Des de “mesures de foment, com les bonificacions fiscals, els ajuts a la rehabilitació o les assegurances de cobrament”, fins a “mesures de penalització, previstes a la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya”.
L’accés a l’habitatge a un preu assequible és, segons Fusté, un dels dos grans problemes relacionats amb l’habitatge que afronta Cardedeu. L’altre gran problema, segons el regidor, és el de poder “atendre i reallotjar l’emergència habitacional derivada de la crisi”. Per aquesta qüestió, l’Ajuntament vol donar un ús social als pisos buits propietat d’entitats bancàries i, per això, aplicarà la llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica que obliga les entitats financeres a oferir un lloguer social quan es produeix una execució hipotecària i que, alhora, també les obliga a cedir els seus habitatges buits per poder reallotjar persones ateses als serveis socials que es troben en una situació d’emergència i de risc d’exclusió residencial.
Segon el regidor Fusté, “la feina amb els bancs està força avançada, entre altres coses perquè en depèn poder reallotjar gent que necessita urgentment un habitatge”. En canvi, reconeix que “la feina amb els particulars tot just ha començat”.
{{ comment.text }}